Faura no està per l'oblit, Història, Portada

La Fira de Faura

Fira-Faura-1954

Mª Carmen Ros

Article de Mª Carmen Ros


Com cada any, el primer diumenge de desembre és dia de festa gran a Faura. Es el dia de Fira.

La Fira del nostre poble es celebra des de fa ja més de cent anys. Als carrers Santa Bárbara i Major es posen paradetes de venda de torrons, fruïts secs, joguets, artesània, adornos per als betlem o arbres, tómboles, etc. Actualment els productes que es poden trobar són molt diversos, però abans no era així.

La Fira es celebrava en honor a la nostra patrona, Santa Bàrbara i en ella, els faurers i faureres d’altres generacions aprofitaven per a comprar productes per a les festes de Nadal . Compraven dolços com torrons, panilletes d’ametla o coco, casques, dàtils, peladilles , ronyoses, etc. També aprofitaven per a comprar els joguets. Aquells joguets  que no portaven bateries ni comadaments a distància. Eren uns joguets molt desitjats. Els portaven uns Reis Mags que mai es feien visibles, a cap televisió, ni centre comercial, ni a cap cavalcada pels pobles. Aquells Reis que per tenir aquell punt misteriós, eren més meravellosos encara.

Jo guarde a la meua memòria el record de molts moments entranyables de la meua infantesa, i un d’ells és el record de la vespra de Fira.

Els meus germans i jo feiem viatges de la nostra casa fins al carrer de la Fira. Miràvem amb anhel, els feriants que havien arribat.

Per la nit, l’emoció per les paradetes, pels passejos  amunt i avall,pel que em compraría, feien que no em poguera dormir.

Mai  he perdut del tot l’il.lusió pel dia de Fira. Il.lusió que ha anat evolucionant. Ara em fa feliç el dia festiu. Faura rep milers de visitants, el poble està ambientat. Estrenen la decoració nadalenca .Es retrobem amb amics, veïns i coneguts. Es reunim a dinar amb la familia i mengem torrons. Eixos torrons que per primerencs, resulten els més deliciosos.

En estos dies en què la Fira crida ja a les nostres portes, vuic animar-vos a tots a viure amb intensitat  este dia. A eixir al carrer, a visitar el betlem, a comprar torrons, pomes ensucrades o cotó de sucre, a difondre la Fira i a disfrutar-la.

I a l’Ajuntament li pregue que mantinga l’essència original d’aquesta Fira centenària i que no permeta que es convirteisca en un mercat qualsevol.

Torrons

 

Comentarios

4 comentarios en “La Fira de Faura

  1. Hola: m’agrada molt esta pàgina. Norberta Gil, m’ha donat aquesta pàgina. Jo no sóc de Faura, sóc vasca i no tinc records.
    El meu home es fill de Julian Sáez, molt conegut per ser futbolista. Jo me considere una faurera més, perquè m’encanta este poble: l’entorn natural, els veïns, els cels estrel·lats,…
    Sóc artesana de la calça i juntament amb Norberta formen Nudos.
    Pense que esta artesania antiga, tan lligada a les tradiciones, també aporta molt a la Fira.

    Publicado por M.Carmen | 24 noviembre, 2013, 11:23
    • Moltes gracies pel teu comentari.Des del moment que vius entre nosaltres,participes activament a moltes iniciatives, escrius ja tan been valencià, eres una faurera més.

      Publicado por Maricarmen Ros Ferrer | 25 noviembre, 2013, 11:25
    • Completament d’acord. Amb la finalitat de no perdre l’essència i de recuperar el saber fer i l’artesania dels nostres pobles esperem que es tinguin en compte les paraules de M. Carmen i poder gaudir en nustra centenària fira de Dodas aquelles artesanies que avui s’estan recuperant tant des de les nostres cases com des dels diferents gremis d’artesans.

      Publicado por Teresa Ramon | 25 noviembre, 2013, 18:46
  2. Els meus records de la Fira de Faura tan sols tenen 23 anys, els que visc a Les Valls. Es cert que quan més la vaig valorar va ser quan la meua filla, de menudeta, li feia il·lusió anar a veure els joguets que tan li cridaven l’atenció, o els ponis que duien per a montar els xiquets… Els majors gaudiem més dels dolços com els torrons artesans, o les llepolies antigues que tants records de joventut li duien als meus pares. Mai es pot perdre tradicions com la Fira, que son part de la nostra història colectiva com a poble.
    Mari Carmen, el teu article m’ha tornat a recordar la il·lusió amb la que esperavem el Nadal en una època en que sense tindre tant com ara ho disfrutavem tal vegada més. Gràcies.

    Publicado por Lola García | 27 noviembre, 2013, 20:33

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: