Agricultura, Portada

Desverdització de Satsumes i Clementines en Túnels de Lona

mandarinas_para_desverdizar
images

Este article està basat en una de les tantes experiències del meu treball en cítrics, concretament esta muntat de les meues notes preses de les classes magistrals rebudes del meu company de treball, gran amic i increïble professional en el control de qualitat.
Este tipus de desverdització en túnels de lona ho realitzaven molt pocs professionals de cítrics en tota la Comunitat Valenciana.
Li dedique este article al meu amic i mestre Eduardo Campillo.

DESVERDITZACIÓ DE SATSUMES I CLEMENTINES EN TÚNELS DE LONA.

Es van utilitzar en les dècades dels 60 i 70. Eren de carcassa metàl·lica i desmuntables i es cobrien amb lones de 2 mm. Les mesures dels túnels eren de 21 m. llarg per 9 m. ample i estaven cobertes per 3 lones, una central i una en cada punta, estaven estirades amb fils d’aram, tot manual. Les lones, en la part interior del túnel, es cobrien amb unes tires d’esponja de 15 x 1’5 mts., forrades en plàstic i lligades al sòl amb cordes, per a mantindre la temperatura.
Al principi al no disposar de carretons elevadors s’anaven omplint amb carretons manuals. La seua capacitat era d’unes 60 tones, quedant una bona ventilació en la part superior i també un corredor d’un poc més d’un metre.
agr71En el dit corredor, estaven els agitadors de l’aire i els humidificadors que eren transportables.
Durant el mes de setembre no es podia desverditzar i al principi d’octubre calia tindre molt atenció per que la temperatura exterior era molt elevada i dins del túnel estava quasi com en l’exterior. La temperatura òptima per a desverditzar era de 21ºc a 25ºc amb una humitat relativa de 90 a 96 %.
En un principi es derverdizaba per cicles de 6 hores, que consistia en cada 6 hores parar els calefactors, humitat i l’etilé, i durant mitja hora s’obrien les portes, els agitadors seguien en marxa i als extractors se’ls donava un poc més de velocitat al mateix temps que s’obria la reixeta d’eixida al complet, una vegada passada la mitjana hora es posava tot com estava però l’entrada d’etilé i el temps era regulat per un tècnic, (s’injectava sobre una hora aproximadament cada 6 hores) .
Més tard sobre l’any 1976, la desverdització era contínua sense cicles i entrada regulada i contínua d’etilé, amb l’extracció de l’aire segons el funcionament correcte de l’extracció era molt important perquè no s’acumule el Carbònic.
naranjasQuan es disposava de carretons elevadors estos túnels podien augmentar la seua capacitat, però per a això s’havien de posar suplements en la base de les carcasses (arquets) i fer les lones més llargues segons els suplements, per a uns suplements de 90 cm., la capacitat del túnel passava de 60 a 90 tones, encara que llavors la circulació de l’aire no era tan bona s’obtenien bons resultats, si la temperatura exterior acompanyava.

Enrique Rey / AAVVFaura

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,293 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: