Benavites, Benifairó, Cultura, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada, Quart de les Valls, Quartell

La Vall de Segó – Reflexions 1a Part

Sego-1

La Vall de Segó desde la muntanya la frontera. Arxiu CE la Vall de Segó

Cap-Sergi-Arrando

Aprofitant la invitació de l´ Associació de veïns de Faura per escriure al voltant de la Vall de Segó, faré algunes reflexions personals., En primer lloc, vaig a utilitzar els termes Les Valls i Vall de Segó indistintament, ja que tot i que és més freqüent i comú Les Valls en l´ actualitat, ens defineix i ens caracteritza millor La Vall de Segó. La segon: com som els veïns de la Vall de Segó?

Per contestar esta qüestió és necessari conèixer l´ evolució dels conreus en els darrers 100 anys, ja que els cinc pobles han tingut una forta vinculació amb l´ agricultura (sector primari)  on els nostres iaios i pares van treballar i de valent en les vinyes i en les seues veremes, plantant i recollint arròs en les marjals, treballant els garroferars i recollint garrofes en el secà per les cavalleries, posteriorment amb la generalització dels tarongers treballant a destall per collir les taronges, als magatzems de taronja per l´ exportació i transformant terres de secà en regadiu, plantant melons, bajoques, tomates….en les marjals en estiu per portar  jornals a casa. Intentant provar nous conreus com l´ alvocat, el caqui, etc. per seguir treballant les terres en l´ actualitat.

En els darrers temps, també s´ estan fent algun polígons industrials on algunes industries estan instal·lant-se a poc a poc i la mobilitat que permeten els cotxes fa que moltes persones treballem fora de Les Valls en els sectors secundari i terciari (industria, turisme, sanitat, ensenyament, etc.)

Ens agrada ( en general) viure en plantes baixes, i el nostre ideal seria una casa pairal amb una gran entrada, a dos mans ( es a dir dormitoris als dos costats), amb l´ andana en el primer pis i una altra andana més amunt per estendre algunes collites d´ estiu (cambra), i un corral ben gran on antiguament tenien les cavalleries, la porquera i els vedells, i actualment la maquinària, amb la  corresponent pallissa. Recorde referir a la meua mare que el meu iaio desitjava una casa amb una entrada ben ampla, on poguera entrar  “un carro amb vela i tot”, es a dir amb la tela per donar sombra a les persones que viatjaven en el carro. Somnis que poc podien complir, i si damunt la casa era cantonera (casa cantonera casa punyetera) amb entrada lateral o amb entrada per darrere, encara millor.

També tenim com herència del nostre passat de llauradors l´ acudit: “Qui no guarda quan té, no menja quan vol”, que ens animava a guardar per esperar les vaques flaques.

Pel que fa a les relacions entre els habitants dels cinc pobles, puc afirmar amb cautela que cadascú de nosaltres té algun familiar com a mínim en 2 o 3  pobles de les Valls. Cal fer l´ observació que és prou freqüent fer bàndol pels cinc pobles per anunciar la mort d´ algun veí per que s´ assabenten familiars, amics i coneguts dels cinc pobles.

Abans, el costum era que les dones començaren el soterrar, darrere el cotxe amb la persona que ha occit acompanyada dels familiars més propers i darrere els homes, però aquest costum ha canviat, ja que molts matrimonis van junts darrere dels familiars. Pel que fa a donar el condol, es prou normal que abans de la missa en l´ església i d´ entrar al difunt o difunta en el cementeri els acompanyants presenten els respectes als familiars ja que hi ha moltes persones que tenen obligacions, no són creients, no volen o no poden anar a missa, etc.

Un altre costum que hi havia en Faura, era fer el soterrar d´ aquelles persones que vivien de la Protectora cap amunt els portaven l´ Ermita de  Santa Bàrbara i les que vivien de La Protectora cap abaix les portaven a l´ Església dels Sants Joans per fer-los la missa de difunts, costum que ha canviat últimament i que donà lloc a algunes controvèrsies.

Les nostres virtuts son les nostres aficions, com la Música per ficar un exemple. En Les Valls tenim tres Bandes de Música en Quart, Quartell ( que aglutina també als músics de Benavites) i Faura (que aglutina també als músics de Benifairó de Les Valls), una coral  d´ àmbit de Les Valls (Coral Benicalaf) i una coral en Quartell que de vegades ha muntat sarsueles amb músics, directors, cantaires i instrumentistes de Les Valls. Tenim directors (Joan Garcés Queralt) i entre les noves generacions podem fer esment d´ Asensi Cabo, Angel Soriano, Javier Navarro San Clemente, Xesco Guillem, Israel Rodríguez, Manuel Bonachera, Rafael Domenech Pérez, Josep Miquel Martínez Giménez, Robert Ferrer,  i demane disculpes que ben de segur oblidaré nomenar algú , compositors (Vicent Garcés, Enric Garcés Garcés, Rafael Doménech Pérez, Vicent Arnau Tortonda, Josep Miquel Martínez Giménez,  i músics professionals per tot arreu del país.

També cantants com  Ruth González Queralt, Amparo Navarro i Silvia Queralt .

Poetes  i escriptors com Lluís Guarner , Fernando Delgado ( d´ adopció) o Josep Rivera Condomina entre altres.

Sego-7

Amparo Navarro amb Guillermo el dolçainer i el Jere. Arxiu del blog de Guillermo Camarelles

Pintors, escultors, ceramistes, mestres vidriers com Teo Fort i la seua dona Elisa Ballester, i una llarga llista d´ artesans i aficionats a l´ art com el meu germà Paco Arrando, gran aficionat a l´ escultura.

Sego-3

Grup de danses de Faura, en la seua actuació en Burgos. Any 2009

Ens agrada la pilota valenciana, fins al punt que  Benavites va ser un equip capdavanter al llarg de molts anys en la lliga de galotxa i en cada poble hi ha un equip com a mínim. Pel que fa al trinquet, tenim a Àlvaro Navarro, campió reconegut en tota la Comunitat Valenciana.

Altres aficions són els bous al carrer, que en els darrers anys s´ han multiplicat excessivament per a mi. Tenim dos aprenents de toreros: Fernando Beltran i Robert Beltran.

Balladors-1964

Grup danses de Faura. Any 1964. Arxiu: Paco Badia

També un Grup Excursionista en Faura i un Grup de Danses en el mateix poble que ens delecta amb els balls tradicionals de la comarca del Camp de Morvedre i de la Comunitat Valenciana.

Tenim un subcampió del món de tir de precisió i campió d´ Europa que és José Ramón (El Catre) i també de Faura un Campió d’Europa de culturisme, Alejandro Escrig Gómez i un altre Campió d’Espanya de Billar, Enrique Barrera.

També podem afirmar que ens agrada el teatre en valencià (sainet) i el grup capdavanter el tenim a Quartell, amb Blay Gomis de director artístic que integra persones de Les Valls i  que dinamitzen altres grups en altres pobles de Les Valls ( Quart i Benifairó de Les Valls) amb Marcelo Gamón Alvaro al capdavant.

Sego-4

El dolçainer Gaspar “El Monero”, en festes de Quartell. Arxiu fotogràfic: Ajuntament de Quartell

Pel que fa al futbol, tenim una figura com Manolo Salvador que dona nom a un campionat en Faura, a Serer, a Tapia i  altres que s´ han professionalitzat.

En Quartell tenim un club de Basquet masculí i femení que aglutina a tots els veïns de Les Valls (del qual vaig formar part en la meua joventut, tot i que no era massa destre) i un Club d´ Atletisme que fa també  eixa funció. Cal recordar la figura de Luis Miguel Beltrán, corredor de maratons de Quartell.  També cal fer esment de la Mitja Marató a Les Valls i del Memorial “Héctor Forner” de Faura.

Tenim pilot d´ aviació, mariners, metges com Francisco Antolí Candela Cebrián de Quart de Les Valls, que era cirurgià de molt de renom per tot arreu.

Tenim rectors i fins i tot un bisbe, que va ser Josep Vila i Martínez, nascut en 1866 en Benavites.

Hem tingut una Logia Masónica en les darreries del s. XIX que la Dictadura de Franco va tallar de socarrel, i un Director de cine amateur, que també feia sainets (Hipólito Negre Olaria) seguidor de la Teosofia.

Un altre personatge interessant va ser el tio Pepe “l´ olivero”, vegetarià de pro, que va perdre una cama en la batalla de l´ Ebre en la guerra civil i que es guanyava la vida anant pels pobles amb el seu carro i la seua mula venent “encortits” (confitats en vinagre) i olives. Referint-se a ell es deia: “Vius mes feliç que l´ “olivero”. No podem oblidar a la “pescaora” (pescatera) que anava pel poble dient: “peixet vivet”, o el tio “como nunca”, del forn de Mariano, que anunciava així els seus productes , també  el tio “sardiner” de Quartell,  que també anava venent pels pobles o el tio  “monero” que venia de tot, entre altres coses “aparatos de radio” que eren preservatius i era la manera d´ entendres venedor i compradors.

Sego-5

Guillermo Camarelles i Leopoldo

Tenim dos dolçainers amb renom, com Gaspar “El Monero” i  Guillermo Camarelles Diana, que investiga, interpreta i composa música per aquest instrument tradicional valencià.

Sego-6

Partitura

Una de les peces més socarrones és : Canço “Joc del burro de Quartell”

LLetra, de la Canço .
“Joc del burro de Quartell ” ( Les Valls ) València.

Una dona que és al burro molt aficionà.
L`altra nit dormint en l´ home, se posà   a  ensomiar.(somniar)
Creient que jugant estava, se posa a parlar.

I al seu marit li dia, ara tú la polla, te toca posar.
Si el joc son bastos, burro te fas.
Jo d` este palo  agarre (agafe) el as.

I la mala puta ( PESA ) ho feu tant al viu.
Que ensomniant el basto.
Li agarra el piu ( DIT ).

BLOG DE GUILLERMO EL DOLÇAINER

El tio Julio, el de l'acordió, en la font de Quart de les Valls.  En aquella època la música de les Valls

El tio Julio, el de l’acordió, en la font de Quart de les Valls amb un grup d’amics. En aquella època la música de les Valls. Arxiu: Norberta Gil

No sols teniem dolçainers i cantaires en la nostra música popular, també cal recordar a Julio Vidal amb l´ acordió.

També va nàixer en Benifairó de Les Valls en 1901 Julián Gómez Garcia (Gorkin), que va viure en Les Valls fins als 15 anys quan es va traslladar a viure amb la família a València. Va ser un dels principals dirigents del POUM (Partit Obrer d´ Unificació Marxista) molt perseguit pels comunistes en la Guerra Civil tot i ser d´ esquerres i republicans.

De segur que em deixaré algú per nomenar, però, la meua intenció es que parem a pensar com en un espai tan reduït geogràficament, han sorgit propostes tan interessants en l´ àmbit cultural, d´ esports, polític, musical, religiós, etc en el darrer segle XX.

Pròximament el 2n Capítol.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: