Benavites, Benifairó, Cultura, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada, Quart de les Valls, Quartell

La Vall de Segó – Reflexions 2a Part

Capsalera-Colaborador

 2a Part

 

Sego-1En l´ àmbit polític, existeix la Mancomunitat de Les Valls, formada pels pobles de La Vall de Segó per donar-nos alguns serveis bàsics i que demostren la necessitat de unir-nos per tindre millors serveis.

Pel que fa al nostre caràcter, en general som prou oberts i tolerants i apliquem la dita que “dels pecats del piu, nostre senyor es riu”,  i les dones majors aplicaben la dita : “Per no treure res, que descanse el ses”, diferenciant entre el si  i el  ses; però també tenim el defecte que mig poble parla de l´ altre mig, i ens oblidem de vegades de la tolerància quan les persones que critiquen són d´ un altre grup d´ amics, altre poble, etc.

Tots coneguem a persones que els agraden les del seu sexe, de tot nivell social i activitat, però on realment la tolerància es palesa, és en les persones humils, com Maria Antònia que vivia en Benifairó de Les Valls i de qui tot el món parlava amb respecte.

Pel que fa a aquells homes que els agradem en excés les dones, li diuen que “es molt llepol” i si no li atrauen massa: “És un manso” en referència al bou capat. Amb aquesta temàtica hi ha alguns acudits, com el que solen recordar-li als novençans: “El ciri és molt curt i la processó molt llarga.”, per altra banda també afirmen que “La botija nova fa l´aigua molt fresca” i seguint en la temàtica, pel que fa a les parelles on l´home és molt més major que la dona afirma: “Vela nova i barco  (vaixell) vell, el barco paga en la pell.”

Pel que fa a viure i deixar viure, apliquem la dita que ”a l´ estiu tot el món viu”que be a dir que hi ha que fruir de totes les festes que són en aquestes dades i també afirmem: “Així és la vida, uns de panxa i altres de figa”.

També de vegades apliquem característiques a tots els habitants d´ algú poble amb la injustícia que suposa: els de……………..tenen molt de cap i poc de cervell,  quan la vida ens ensenya que “en totes parts couen faves i en el nostre poble a calderades”.

Som burletes, per això tots estem “batejats”, així jo sóc “Arrando el menut” o el “fill de la Manyes” o l´ home de Leo “La Gorrisa”.

Pel que fa als malnoms, en tenim d´ origen:  “El Nulero”, “El Xestano”, alguns graciosos com  “La Sultana” o “La Galoia” i d´ altres que son veritables malnoms com  “El merdero”, “El meiao”, “El torrao”,”La rata”, etc., però quan ens pregunten per un veí, si no ens diuen l´ “apodo” o malnom, moltes vegades no som capaços d´ identificar-lo/a.

Sego-2

La Vall de Segó vista des del “Coronat”

Ens agrada que els/ i les nouvinguts s´ esforcen en integrar-se, però, de vegades som massa burlaners amb les seues errades, i no falta l´ espavilat que li proposa a l´ altra persona:  tradueix al valencià, “encima de la cama,  tiene la mano Maria”.

I parlant del llit, tenim un acudit que afirma: “A la taula i al llit, al primer crit i a treballar deixar cridar.” I que cadascú traga les seues conclusions.

Pel que fa a l´ expressió: “salut i força en el canut”, ens han explicat alguna vegada la versió original, referint-se al canut on anaven els diners,però, les persones del poble li donen els sentit més relacionat amb el sexe.

No entrarem molt amb la identificació de certes parts anatòmiques amb els productes de la terra o la mar: “Quin parell de melons” “Tens la tomata com un cabàs”.

Som prou escèptics amb el poder i els privilegiats (siguin persones, companyies elèctriques, de l´ aigua, del gas , etc, i  així afirmem: “De moliner canviaràs, que de lladre no te lliuraràs.”

També tenim clar que “amor d´ amo es com aigua en cistella.” Tot i que tots coneguem casos en què els “criats” han sigut tractats com un més de la família.

En altres sectors productius també tenen acudits interessants: “Manobre fotut i pobre, i si té fills, capadors de grills” que deixa ben clar els pocs ingressos del manobre (obrer que no adquiria la condició d´ oficial en el seu treball per la manca de capacitats).

En general tenim una actitud de resignació davant l´ adversitat: “Val més perdre que més perdre” i quan s´  acaba la paciència apliquem la dita de: “Tiraré el carro pel pedregal” i seguint amb aquest visió del món afirmem que “uns nàixen amb estrella (estel) i altres estrellats” i per últim la sentència que tot ho deixa clar: “Val mes caure en gràcia que ser graciós.”

Ens agraden els excessos “Menja fort i caga fort i no tingues por a la mort”, també en el treball “Qui no menga després de fart, no treballa després de cansat.”

Som de vegades malparlats i fins i tot grollers. Encara recorde la cara de les saguntines (tan les del castell com les del moll) quan parlaven en l´ Institut Camp de Morvedre  de ”los de Los Valles”, com si estiguerem per civilitzar, i nosaltres que si ara em menjaré un cantellet de truita, o de tomata, etc. (els feia molta gracia allò del cantellet (entrepà). Els termes “cabró”, i “fill de…….” els tenim molt sovint en la boca i una expressió prou corrent es “vaig com cagalló per sèquia” que ens relaciona amb la Font de Quart i un dels insults més greus que podem dir-li a un de la Vall de Segó és “Com va això animal de sèquia?.

Sego-3

La Vall de Segó

Quan una persona no es complica massa l´ existència li apliquem la dita: “Viu com el burro Victòria, sense pena ni gloria.” I parlant d´ ases, també hi ha un acudit que afirma que “quien no trabaja de pollinejo, trabaja de burro viejo” que significa que els sacrificis es fan quan ú encara es jove . Redundant en el missatge, també diuen: “Si no fiques la panxa en perill, poc pots aconseguir”.

De vegades podem arribar a ser irreverents, com la vegada que acabada de comprar la imatge de Sant Roc per la penya que du aquesta advocació en Faura, i algú que no vaig a nomenar, va tindre l´ ocurrència de ficar-li a l´ imatge un gos viu mentre la duien per tot el poble i ballar-li la famosa cançó de “los pajaritos “ en la Penya de Sant Roc al sant, mentre la imatge estava al terra.

Tenim una relació cordial amb l´ església ( no podem oblidar que hi ha 7 esglésies per a 5 pobles ja que cal comptar la de Benicalaf i la dels Servites en Quart de Les Valls), però de vegades passem per situacions d´ incomprensió mútua: La intitulació del camí del Calvari a propietat de l´ arquebisbat va donar pas a una situació bastant tensa entre el poder civil i el religiós. Hi ha pobles amb més tradició d´ anar a missa que d´ altres, però el Crist de Quart atreu a tots els creients de Les Valls.

Pel que fa a les relacions entre home i dona, en general reconeguem l´ autoritat de la dona en casa (“ en la meua casa mane jo!, quan no està la meua dona”) i un altre acudit afirma que: “si la teua dona s´ empenya en que et tires pel balcó, comprat una planta baixa”. Entre les dones està  prou estes aquest acudit: “Al meu home que no li falte la faena,ni la gana de treballar,  i a mi la gana de menjar !”.

No està gens ben vist que un home maltracte a la seua dona (Bo en la plaça i roïn en casa) ni entre els homes. Ben al contrari, la dona té prou llibertat i autonomia i ja hem tingut alguna alcaldessa inclús en el franquisme en els cinc pobles.

Pel que fa a la criança dels fills i dels nets, tenim clar que: “ els pares crien i els iaios malcrien”. Com queda ben clar, les normes les tenen que ficar i fer complir els pares.

La família es un puntal bàsic en la nostra societat, i quan jo era més jove i anava a collir, en cadascú dels magatzems de taronja hi havia una quadrilla de collidors que eren els “de la goma” o “els de la cassola”, familiars i amics del comerciant (l´ amo del comerç) que generalment collien a destall els millors horts de taronja.

Ens rèiem molt de la paternitat ( en els pobles on són molt creients, alguns busquen pareguts amb el rector entre els nouvinguts al món) i tenim un acudit que diu: “Els fills de les meues filles, nets són. I els dels meus fills, són o no són.” També algú bròfec afirma:” per alli van junts, el bou i els cornuts”.

Ens rèiem també dels nostres defectes físics, quan algú té molt de nas pot dir-te: “Com el nas, el compàs”.

També tenim cronistes que investiguen la història del poble i ens donen a conèixer les nostres arrels com Cueco Adrían, Santiago Bru i Vidal, Emilio Llueca, José Queralt Diana,  de Quart de les Valls, Josep Martínez Rondán, de Faura, Maria Vicenta Pérez, de Benifairó de les Valls, José Vte. Marqués, de Quartell, Jesús Peñarrocha Altabella, de Benavites,   etc.

Sego-4

FOTOGRAFIA DEL BOMBARDEIG DE L´ESTACIÓ DE TRENS DE SAGUNT EL DIA 8 DE FEBRER DE 1938. AL FONS LES VALLS. FOTOGRAFIA EXTRETA DE “LA GUERRA CIVIL A SAGUNT: IMATGES DELS BOMBARDEJOS, 1937-1938”

Hi ha publicacions molt interessants dels cinc pobles i d´ altres prou polèmiques com la que narrava el conflicte del susdit Camí del Calvari de Faura, escrita per una persona “incompresa” moltes vegades pels seus veïns en les seues accions i escrits i a qui jo li tinc molt de respecte per la seua labor de investigació.

Pel que fa a les nostres festes, les patronals de cada poble serveixen per què els que puguen les “disfruten” plenament, sobretot els i les joves. És el moment de les retrobades familiars de moltes persones que viuen fora de La Vall de Segó i de les paelles col·lectives per quintes, grups d´ amics, etc .

Un altre fet que es molt curiós es la nostra adscripció per naixement, així, hi ha persones que s´ han casat i viuen en un altre poble de La Vall de Segó  del que van nàixer, que tot i portar 30, 40 anys en el poble, segueixen recordant-li a la mínima “clar , com tu eres de……Quart (per ficar un exemple), per això dius el que dius.” Hui per hui, com que quasi tots els nens i nenes neixen en la Mini-Fe de Sagunt, és prou discutible aquesta afirmació.

Alguns anys enrere, els xiquets fèiem “arca”, que era tirar-nos pedres els d´ un poble contra els d´ altre. Crec que és un miracle que no ocorrira cap accident greu. Per sort, hui dia amb l´ Institut de Secundària on van tots els joves de la Vall de Segó, aquestes costums ja s´ han superat.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: