Benavites, Benifairó, Cultura, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada, Quart de les Valls, Quartell

La Vall de Segó – Reflexions 3a part

Capsalera-Colaborador

IIIa Part i última

GEOGRAFIA DE LA VALL DE SEGÓ

 

També desitge aclarir alguns termes bàsics de la nostra subcomarca i area d´ influència que rebem per motius geogràfics, històrics, etc. que romanen per damunt de les delimitacions (arbitraries de vegades) de les províncies de Valencia o Castelló.Sergi-1

Sergi-2

La Font de Quart abans de 1920

Antonio José Cavanilles en la seua obra “Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y frutos del Reyno de Valencia” descriu la situació de l´estany a les darreries del segle XVIII, “La población, las riquezas y la felicidad del valle depende de la copiosa fuente de Cuart, cuyas cristalinas aguas brotan entre arenas y guijo muy menudo. Los manantiales y balsas que de ellos resultan ocupan como 300 pies de diámetro, dexando entre sí varias isletas y terrenos de seis pies de altura; se reúnen luego en un canal común, dividido después en otros y van a fertilizar las huertas del valle de Segó y de Almenara”. 

En el Diccionario de Pascual Madoz (18461850) apareix aquesta afirmació:

Sergi-3

BENEDICCIÓ DE LA FONT L´ANY 1920. ARXIU SERGI ARRANDO.

“SEGO ó VALLETES DE SAGUNTO, situado en las raíces orientales de la sierra Espadán  Aunque es de corta extensión, contiene sin embargo algunos lugares que forman una hermosa vista en media la buena vegetación y cultivo de aquel recinto muchos hubo en tiempo de los moros, de los que quedan aun restos ó memorias, como la Alqueria-blanca, Almorig, Garrofera, Frailes y la Rap, conservándose hoy dia solo, aunque con conocido aumento Benediles, ó bien sea Benavites, Cuartell, Cuart, Benifayró, Faura, Sta. Coloma, Benicalaf y Rubau.  El terreno que abraza este valle es sin duda lo más frondoso y á caso lo más útil del término general, de Murviedro; la fertilidad de aquellos campos y la aplicación de los que las cultivan se echa de ver en la multitud de frutos que se cogen, dependiendo todo de la copiosa fuente de Cuart.  En las inmediaciones de la fuente y sobre el suelo inculto que allí queda, crecen varios vegetales, como el lentisco, romero, torvisco, hinojo, zarzaparrilla común etc.”

Sergi-4

MAPA TOPONIMIC DE “LA TELLA”. CAIXA D´ESTALVIS DE SAGUNT 1981. ARXIU SERGI ARRANDO.

Cal fer esment ací a un magnífic article publicat en la Revista d´ Estudis de Camp de Morvedre “Braçal” per  Josep Rivera que du per títol “La toponímia de la Vall de Segó, una aproximació etimològica i semàntica” on fa una anàlisi molt acurada de la nostra toponímia tot basant-se en el Mapa Toponímic de la Vall de Segó que el grup “La Tella” va dur a terme i que es va publicar per la Caixa d´ Estalvis de Sagunt  l´ any 1981.

Sergi-5

PRIMERA PAGINA DE L´ARTICLE DE JOSEP RIVERA EN LA REVISTA “BRAÇAL”, ANY 2000.

Al voltant d´ aquest  grup cultural “La Tella”, en l´ article “La Rodana, un tresor molt fràgil” de Consol Durà exposa en veu de Manuel Girona: (  ) Jo si que diré que el grup La Tella, l´ any 79, quan es va fundar, deurien ser 34. Hui el Grup La Tella és un grup que reuneix en els cinc pobles de Les Valls a mes de dues-centes persones i amb unes activitats que li han permès, entre altres coses, fer un mapa toponímic de la seua comarca envejable, que fins a l´ Institut Alfons el Magnànim li haguera costat un gran esforç fer un mapa toponímic amb tots els noms de les serralades, rius, barrancs, dels pobles de tota la comarca. És un mapa toponímic modèlic.” (    2    ).

Article on delimita geogràficament La Vall de Segó: “La Vall d Segó (o simplement Les Valls): situada en els contraforts de la Serra d´ Espadà, entre la Serra d´ Almenara (La Frontera, 378 m.) al nord, la Creu de Quart (346 m), el Tabalet i el Pic dels Corbs, a l´ oest, i la plana litoral a l´ est. Hi pertanyen els municipis de Faura, Benifairó de Les Valls, Quartell, Quart de Les Valls i Benavites. El barranc de Benavites delimita les províncies administratives de Valencia i Castelló i li atorga a aquesta darrera quasi un terç de l´ extensió de la Vall de Segó. En efecte, la divisió comarcal ha mantingut l´ arbitrarietat que suposa la divisió provincial entre Valencia i Castelló, tot situant Almenara i el seu terme municipal a la Plana Baixa, i separant-la per tant, de la seua subcomarca i la seua comarca naturals, que són la Vall de Segó i el Camp de Morvedre.” (3)

La meua intenció no és qüestionar la seua afirmació, ben al contrari intentar buscar una raó geogràfica, històrica, etc. d´ aquesta divisió administrativa que hui dia podem considerar arbitrària, començant per l´ etimologia del terme.

ETIMOLOGIA DEL TERME SEGÓ

Cal fer esment que el terme Segó segons Coromines tindria un origen  ibèric, tesi que sembla li pareix mes plausible a Josep Rivera que la popularment acceptada en referència al producte de la segon molta del blat. (4)

Ja l´ any 1979 en el llibre: Benavites i la Vall de Segó es planteja la mateixa tesi amb arguments diferents: “El radical “sag” o “seg” equival a ciutat, poblat, en llengua preromànica i aparèix en topònims com Segóbriga, Sagunt, Segontia, Segia, Segeda, Segisa, Segèstica, Segòvia, etc….Segons Delgado dit radical “sag” o “seg” és l´ apel·latiu d´ una tribu. A Aquest respecte, cal recordar T. Llorente , quan indica que “Vall de Segó” significaria “Vall de la ciutat”, referida a Sagunt.”(5)

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA VALL DE SEGÓ

Sergi-6

ARXIU: SERGI ARRANDO

Una explicació a aquest fet  la donen en el llibre “Benavites i la Vall de Segó”, publicat per la Caixa d´ Estalvis de Sagunt l´ any 1979 i confeccionat per un grup de joves, (en el pròleg, Lluís Guarner ens fa la relació dels components: Antoni Bernat i Vila, Maria Empar Lázaro i De Acuña, Vicenta Dacuña i Aragó, Maria Jesús Soriano i Castillo, Joan Josep Forner i Conde, Vicent Soriano i Castillo, Josep Ignaci Bernat i Vila i Jaume Lairón i Vila i en la part artística Miquel Angel Català i Gorges) interessats en la història i els orígens de la seua vila i que ens deixà a tots els pobles de la Vall de Segó gratament sorpresos, ja que per primera vegada en una publicació es relacionaven els cinc pobles de la subcomarca i on afirmen que: “(  ) Tan el decret de divisió territorial de l´ any 1822 com el de 1833 determinaren en el cap i torre de Canet d´ En Berenguer el límit costaner de les províncies de Valencia i Castelló, però, algun temps després, amb l´ objecte de concedir termes municipals propis a les poblacions, cada volta més importants de la Vall de Segó, desplaçaren aquest punt fronterer uns cinc quilometres cap al nord, i prop de mig quilòmetre al nord-est fins trobar el barranc de Benavites.

Sergi-7

L´ARQUET. ARXIU EMILIO LLUECA ÚBEDA 1

Cal dir que el barranc de Benavites es coneix també amb el nom de “Barranc d´ Arguines” o també de l´ Arquet (Pareix ser que aquest nom es degut a un “arquet” de conducció de l´ aigua de la font cap a Almenara que creuava el barranc. En l´ any 1965 fou destruït per una barrancada, deixant sols restes laterals d´ arquets menuts) .

Sergi-8

LA VALL DE SEGÓ. ARXIU PERE PRADA.

En el segle XIII ja servia el barranc de Benavites per a la delimitació de la Diòcesi de Valencia i Sogorb. Hui, el marge dret del barranc delimita a les dues províncies valencianes, atorgant-li a la de Castelló quasi un terç de la extensió de la Vall de Segó. (6)

Emilio Llueca Úbeda segueix aquesta explicació en el seu llibre: La vila de Benavites, Ajunt. de Benavites 1993.:  “El terme municipal està drenat pel barranc de l´ Arquet, nom que fa referència a una conducció d´ aigua de la Font de la Vall de Segó amb direcció a Almenara, desaparegut després d´ una forta riuada en 1965, hui sols són visibles algunes restes laterals d´ aquest xicotet aqüeducte.

Sergi-9

ARXIU: SERGI ARRANDO

El barranc de Benavites o de l´ Arquet és conegut també per barranc d´ Arguines, antiga població musulmana, hui desapareguda, en el terme d´ Algar del Palància on, junt a Sot de Xera, naix aquest barranc i que després de recórrer 20 quilòmetres, desemboca a la Mediterrània. Al segle XIII el barranc servia de referència per a la delimitació de la diòcesis de Valencia i Sogorb.”  ( 7  )

SAergi-10

AQUEDUCTE QUE PORTA L´AIGUA DE LA FONT DE QUART CAP ALMENARA I QUE LI DONA NOM AL BARRANC. ARXIU SERGI ARRANDO.

Si parlem de sentiments de pertinença, podem afirmar que en general , les relacions entre Les Valls i Almenara són molt fluides, partint d´ un fet innegable i és que la Font de Quart rega terres del terme d´ Almenara, que hi ha molts matrimonis mixtes i molts habitants de Les Valls tenen terres en propietat en el terme d´ Almenara i a l´ inrevés.

Pel que fa a les nostra relació amb l´ Arse  ibèric, Saguntum romà,Murbiter musulmà,  Morvedre medieval i per últim Sagunt actual, és absolutament innegable la seua influència. En Les Valls també hi ha una expressió que diu que “m´ agrada treballar o treballe de castell a castell”, en referència als castells de Sagunt i el d´ Almenara, que si ens donem compte és el territori que abasta el mapa toponímic de “La Tella” i quasi podem aplicar les mateixes característiques que a Almenara, ja que la Font de Quart o de La Vall de Segó, rega terres en terme de Sagunt fins el Cabeçol.

Sergi-11

EL MOLLÓ DELS QUATRE BISBES. ARXIU EMILIO LLUECA ÚBEDA.

Pel que fa a les nostres relacions amb la Baronia, des que la Diputació de Valencia va millorar el conegut en Les Valls com el Camí de Vora Junta, podem afirmar que són molt fluides i positives.

Sergi-12

PIQUERAS HABA, J. (Dir.) GEOGRAFIA DE LES COMARQUES VALENCIANES. EDIT. FORUM. Valencia 1995. Vol III, pàg. 77 a 106.

Cal fer esment d´ una població de la qual ens hem oblidat prou sovint i amb la qual també tenim unes molt bones relacions , es Canet d´ En Berenguer,( tenim un acudit que afirma “paset a paset, arribarem a Canet” ) on molts habitants de Les Valls tenen familiars, terres, cases en la platja, etc,  però hi ha una característica que els fa més propers al moll de Sagunt, pel que fet de regar les seues terres amb l´ aigua del Palància.

Un altre argument  que vull exposar és el de l´ origen ibèric del terme Segó, que ens faria qüestionar-nos : quines restes queden en la subcomarca d´ aquests avantpassats que li donen el nom segons Coromines?

Per sort estem en una cruïlla de comunicacions que la travessen: el tren Valencia-Castelló, la nacional 340, l´ Autovia, el futur AVE……..i això va donar lloc a un descobriment molt interessant: un jaciment ibero-romà en la partida dels terrers,  concretament en la propietat coneguda en Les Valls com la Finca de la Governadora.

Sergi-13

LA VILA IBERO-ROMANA I AL FONS LA RAJOLERIA DE CAMARELLES. EN PRIMER PLANOL UNA BASA QUE RECOLLIRIA L´AIGUA DE LA FONT DE QUART. José Manuel Melchor Monserrat, Mónica Claramonte Chiva i Josep Benedito Nuez: “La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano “els terrers” (Sagunto-Faura) .

Tot i que en l´ actualitat aquestes restes es conserven sota l´ Autovia A-7, almenys ens va donar l´ oportunitat del seu descobriment i estudi arqueològic.

RESTES ARQUEOLÓGIQUES DE LA “VILA DELS TERRERS”. . José Manuel Melchor Monserrat, Mónica Claramonte Chiva i Josep Benedito Nuez: “La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano “els terrers” (Sagunto-Faura).

La proximitat d´ aquest jaciment a Les Valls i el fet que utilitzaren l´ aigua de la Font de Quart ens apropa a uns dels primers pobladors de la subcomarca, el ibers i posteriorment la població romanitzada que van aprofitar la Font de Quart per practicar l´ agricultura ja des del segle V abans de Crist i per utilitzar les terres per a la terrisseria o olleria (8).  A la rajoleria de Camarelles, molt pròxima al jaciment,  es va trobar  casualment el Bou Ibèric de Sagunt, també conegut per Bou de Montiber o Bou del Terrer, i que sense cap intent de reivindicació històrica (pense que el millor lloc on pot estar és en el Museu Arqueològic de Sagunt MAS) també podríem anomenar Bou de la Vall de Segó. (9)

Sergi-18

REPRODUCCIÓ DEL BOU IBÈRIC EN FANG DE PACO ARRANDO. AJUNTAMENT DE FAURA. ARXIU SERGI ARRANDO.

Sergi-17

BOU IBÈRIC DE SAGUNT O BOU DE LA VALL DE SEGÓ, EXPOSAT EN EL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE SAGUNT.

Sergi-16

BOU IBÈRIC DE SAGUNT O BOU DE LA VALL DE SEGÓ, EXPOSAT EN EL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE SAGUNT.

Sergi-14

PLANOL DE LA “ VILA DELS TERRERS” EN L´ACTUAL TRAÇAT DE L´AUTOVIA. José Manuel Melchor Monserrat, Mónica Claramonte Chiva i Josep Benedito Nuez: “La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano “els terrers” (Sagunto-Faura) .

Sergi-15

RESTES ARQUEOLÓGIQUES DE LA “VILA DELS TERRERS”. . José Manuel Melchor Monserrat, Mónica Claramonte Chiva i Josep Benedito Nuez: “La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano “els terrers” (Sagunto-Faura).

SERGI ARRANDO


(1) Josep Rivera: La toponímia de La Vall de Segó, una aproximació etimològica i semàntica.” Braçal. Pàg 125 a 146.

(2) Consol Durà “La Rodana, un tresor molt fràgil”. Llogarets num. 2 Pàg. 126. En aquells moments jo estava estudiant Geografia i Història en València i vaig rebre l´ encàrrec de presentar el Mapa Toponímic al Departament de Geografia de l´ Universitat de Valencia, i això vaig fer, recolçant el mapa amb un escrit el Dr. Roselló, escrit del qual vaig perdre la pista. De les persones que van constituir el grup cultural en els seus inicis recorde a Joan Enric Amer (amb qui vaig anar un matí a Almenara per preguntar a persones d´ aquest poble pel nom d´ algunes muntanyes, barrancs i etc.), Annna Ferrer i el seu marit Domingo, a Vicent Amer, Violeta Gómez, Tica Gaspar, Felix Durà, Antoni Arrando , etc. La relació exacta es:

L´  any 1980, després d´algunes reunions previes, es va constituïr el Grup Cultural “La Tella” amb la següent relació inicial de socis:

1.- Vicent Ferrer

2.- Enric Amer

3.- V. Ribelles

4.- Maria Carme Angles

5.- Antonia Angles

6.- Josep Maria Garcia

7.- Josep Francesc Ayala

8.- Sergi Arrando

9.- Joan Usó

10.- Patric Ferrer

11.- Eduard Amer

12.- Vicent Amer

13.- Ferran Ferrer

14.- Hermini Pérez

15.- Josep Torrent

16.- Vicent Pérez

17.- Vicent Cuenca

18.- Domenec Gimenez

19.- Violeta Gómez

20.- Anna Ferrer

21.- Vicenta Gaspar

22.- Manola Gómez

23.- Teresa Gómez

24.- Teresa Queralt

25.- Antoni Arrando

26.- Victor Guillem

27.- Mª Llum Pérez

28.- Estanislao Sanchis

29.- Francesc Gil

30.- Vicent Viana

31.- Enric Gimenez

32.- Paqui Ros

33.- Jaume Pérez

34.- Anna Llopis.

 

(3) Josep Rivera: “La toponimia de la Vall de Segó, una aproximació etimològica i semàntica. Ibidem.

(4) Ibidem Pàg.

(5) A.V.V.  Benavites i la Vall de Segó. Pàg. 9.

(6) Ibidem Pàg. 14.

(7) Emilio Llueca Úbeda: La vila de Benavites. Pàg. 17.

(8) Jose Manuel Melchor Montserrat, Mónica Claramonte Chiva i Josep Benedito Nuez: “La excavación arqueológica del yacimiento ibero-romano “els terrers” (Sagunto-Faura). Arse, núm. 24, de 2008. Pàg. 153 a

(9) Al voltant del Bou Ibèric de Sagunt o Bou de la Vall de Segó, el meu amic Jose Manuel Palomar Abascal i el que escriu el present, estem preparant un xicotet article.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: