Cultura, Entrevistes, Portada

Enric Garcés Garcés, el gran mestre de Faura

Reiiii

Germans-Enric

Germans: Enric, Enriqueta, Sacramento i Jaume. Falta la germana Fina que va faltar molt jove

Enric-1En el si de la seua família formada per son pare Enrique Garcés Ballester i sa mare Josefa Garcés Vila, el qual van tindre set fills, dos difunts prematurament. L’any 1909 van tindre el seu fill Enric Josep Garcés i Garcés, segons consta en el Registre Civil tambe tenia Josep, i que va nàixer a Faura en la casa de la seua família situada en la plaça del Pou, núm. 8, hui plaça de Lope de Vega, núm. 5. Als pocs anys els seus pares amb els seus cinc fills: Enric, Jaume, Enriqueta, Sacramento i Fina es van traslladar a viure al carrer Major de Faura.

A continuació es presenta una xicoteta ressenya de la seua biografia realitzada per Sergi Arrando:

“Músic, Compositor i Director de Banda”.

Fina-Garces

Fina Garcés Garcés, germana d’Enric

A molt primerenca edat va ingressar en la banda de la Societat Joventut Musical de la seua localitat natal, Faura. Seguirà estudis superiors en el Conservatori de Música de València amb els mestres Antonio Palanca i Manuel Palau. Va ser director de la banda de l’Alcúdia de Carlet amb la que va obtindre importants premis. Per concurs de mèrits va ser anomenat director de la banda de Tarrasa i més tard va ser designat com a director del Conservatori de Tarrasa. En 1969 és anomenat director de la banda Municipal de Barcelona.

Entre la seua producció musical destaca la transcripció per a banda de gran nombre d’obres. Ha compost peces per a piano, de cambra i vocals. Ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades i en les seccions musicals de periòdics d’informació”.

Pare-Enric

Enrique Garcés Ballester “Requinto”. El seu pare

Mare-Enric

Josefa Garcés Vila. La seua mare

Filla-Enric

Maruja Garcés Gil. La seua filla

En este últim mes d’agost he tingut una interessant conversació amb la seua filla Maruja Garcés Gil, en la qual em comentava el gran afecte que contínua tenint al poble de son pare que és Faura. Tots els anys sol vindre i està sobre els dos mesos entre nosaltres. Recorda amb nostàlgia quan venia amb els seus pares i més tard amb els seus fills quan eren xicotets a passar les festes i disfrutaven moltíssim, i ara espera continuar veient els seus néts disfrutar pels carrers de Faura.

Va seguir comptant-me que el seu iaio Enrique Garcés Ballester, va ser músic i fundador de la banda de Faura. L’instrument que tocava era el requint d’ací ve el malnom que van tindre els seus fills, Enric “el requinto”, Jaume “el requinto”, Enriqueta “la de requinto”.

Amb estes arrels va nàixer el seu fill Enric que en una edat primerenca va ser músic de la banda de Faura, com son pare, amb l’instrument del requint i posteriorment va ser director, sent la seua primera banda la de Faura.

Quan vingue la guerra, al ser músic es va alliberar del front i ho van enviar a tocar a la banda de música de la població de Granollers, (Barcelona). Al finalitzar la guerra va tornar a Faura, llavors tenia 31 anys.

Boda-Enric

Enric Garcés Garcés i Maria Gil Fresnedo, en el dia de la seua boda

En estos anys va conéixer a Maria Gil Fresnedo, esta senyora va vindre a Faura per a exercir de mestra d’escola però també sabia tocar el piano, va preguntar qui podria tindre un per a practicar i li van dir que Enric Garcés, va parlar amb ell, van començar a tocar i a tocar, i quan van tocar totes les tecles, es van casar. Van tindre dos fills, Enric Garcés Gil, que va naixer al carrer major de Faura i Maruja Garcés Gil, que va naixer al poble de Monserrat.

Cuadro-Carlet

En reconeixement als grans triomfs, la Banda Filharmònica de L’Alcudia de Carlet, li anomena Director Honorari

Al poc de temps uns companys seus, que també van ser músics en la banda de música de Granollers i veïns de La L’Alcúdia de Carlet, com ja coneixien del seu nivell van vindre a buscar-ho perquè fora director de la banda de música de L’Alcúdia. El van convéncer, se’n va anar i allí va estar 15 anys, aconseguint un alt nivell de la banda de L’Alcúdia inclús guanyant el primer premi de la Secció Especial del Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de Valencia en l’any 1951. En L’Alcúdia li van dedicar un carrer i a la celebració de l’acte va acudir l’alcalde de Faura llavors Jesús Forner, regidors i veïns de Faura.

Enric-Fill

Enric Garcés Gil – El seu fill

Familia-Enric

Familia Garcés i Gil. Dia de Rams

L’any 1955 va fer oposicions i guanyant-les per a ser director de la banda de música de Tarrasa (Barcelona) . Més tard també el van anomenar director del Conservatori de Tarrasa. Va fundar una orquestra de cambra en la qual va realitzar innumerables concerts. El van anomenar “Ciudada de l’Any”, com a músic, li van fer un homenatge en el qual li van anomenar “Punilla de la Sardana”, perquè també componia sardanes. En Tarrasa va estar fins a l’any 1969.

Invitacio-Enric

Enric saluda la seua tia Elvira Garcés Ballester, germana del seu pare, quan va ser Director de la Banda de Música de Barcelona

En 1969 el van anomenar director de la banda de música de Barcelona fent la presentació amb un concert en el Palau de la Música de Barcelona. Va assistir a l’acte un autobús amb veïns de Faura. En el mateix any que va prendre possessió de la direcció de la banda de Barcelona i davant de la celebració de la festa de la Mare de Déu de la Mercé, es va realitzar un Festival de Bandes Internacional i la Societat Joventut Musical de Faura va ser invitada per recomanació del senyor Enric. A Barcelona va aconseguir el seu màxim nivell de reconeixement com a director de Bandes de Música. L’any 1980 deixa el càrrec per jubilació.

Amb poc de temps per a disfrutar de la seua nova vida, no arribant a dos anys de la seua jubilació, una malaltia va provocar la seua defunció l’any 1981 en el seu domicili de Madrid.

Himne-Faura

Portada de l’Himne a Faura. Lletra de Fernando Fabregat i música d’Enric Garcés

Va ser una persona modesta i disciplinada on la seua presència era una total discreció. Quan li preguntaven d’on era, amb una satisfacció sempre contestava “Soc de Faura”. Va compondre per al seu poble la música de l’Himne de Faura, on la lletra va ser de Fernando Fabregat i també va compondre un pasdoble de nom “Faura”. Esporàdicament, quan venia de vacacions, dirigia a la banda de música de Faura. Va formar part del Jurat del Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de l’any 1972 on la Societat Joventut Musical de Faura va guanyar el primer premi de la Secció Primera. En els estudis de grau superior de direcció a València va ser el número u de la seua promoció. Ha sigut el millor mestre de música amb la batuta del poble de Faura havent rebut grans reconeixements a la Comunitat Valenciana i a Catalunya. Gran part de la seua obra està en la Biblioteca Municipal de València i en l’Ajuntament de Faura.

Plaza-Enric

El 15 d’Agost de 1969, sent alcalde Miguel Salvador, l’Ajuntament de Faura li dedica una plaça, just on està l’Ajuntament

La plaça on està situat l’Ajuntament de Faura porta el nom d’Enric Garcés Garcés. La dedicació va ser l’any 1969, estant llavors d’alcalde Miguel Salvador.

L’any 2009 es va celebrar el centenari del seu naixement amb un concert de la Societat Joventut Musical de Faura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Faura.

Actualment hi ha una xicoteta biografia publicada d’Enric Garcés però Sergi Arrando, l’any 2004, va realitzar una altra biografia molt més completa, amb fotos, publicacions del professor i altres documents molt interessants. La va presentar a l’Ajuntament de Faura per si podia interessar publicar-la i ací les respostes: no hi ha pressupost, no hi ha mitjans, en definitiva possible falta d’interés i inclús està en un calaix, una pena que estiga pendent de publicar és la història d’un mestre de música de Faura que ha contribuït que el nom del seu poble haja brillat en el món cultural concretament en la música.

Enric-2

Enric Garcés en la seua maduresa i esplendor

Cuadro-alcudia

L’Ajuntament de L’Alcudia a titol postum al mestre ENRIC GARCÉS GARCÉS

Per a acabar només puc afegir que el senyor Enric Garcés Garcés, va ser un fill de Faura que allí on va estar va portar amb senzillesa i discreció però amb molt orgull, i sense fer un mal soroll, el nom del seu poble.

Moltes gràcies mestre.

Entrevista a Maruja Garcés Garcés, la seua filla

 

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: