Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada

La Barbería del Rey

Reiiii

Barberia-1A Faura, pels anys 30, en el hui carrer major 61, el meu iaio José Rey va tindre una barberia la qual, popularment pel poble la denominaven “LA BARBERIA DEL REY”.

Va passar la guerra afaitant i tallant els pèls als veïns i soldats i com a anècdota, mon pare em comptava que tot just acabar la guerra va vindre el General Primo de Rivera, a la finca “La Gobernadora”, i volia afaitar-se, en aquella època no havien màquines i s’havia d’afaitar amb navaixa. Llavors és quan un membre de la família Salazar, família de la Gobernadora, li diu al General: meu General, ara cride al rei de Faura, que baixe i li afaitarà, i el General, sorprés, li va preguntar: ací també teniu rei?, no es preocupe, és el meu barber. Van ser a buscar el meu iaio, va agafar les ferramentes i allí se’n va anar. Ho estaven esperant, li van presentar el General el qual, estava rodejat de soldats. El meu iaio va preparar tots els utensilis i quan li anava a remullar la cara amb el sabó li diu el General: no estem sols i no vull veure ni una gota de sang. Cal tindre en compte que el meu iaio li anava a col·locar la navaixa en el coll. Allí on hi havia un granet, li posava una bandereta, al final la seua cara pareixia la fatxada de l’ONU, i quan va agafar la navaixa i se la va posar en el coll per a afaitar-li, les gotes per la cara van aflorar ràpidament, però de suor per la cara del meu iaio, fins a amerar tota la seua camisa. Al finalitzar de afaitar i sense cap incidència, li va dir el General al meu iaio: molt bé rei però, on ha arribat Espanya que un Rei afaite a un militar.

Barberia-5

Mon pare tallant-li el pèl al seu germà José Rey

Seguint amb la història de la barberia, el seu fill major es va posar a treballar amb el meu iaio, també es cridava José Rey i pare dels meus cosins Robert i Fina, la de l’estanc. I per l’any 1943 va ser quan es va incorporar a treballar mon pare, que va ser el que va estar fins al tancament de la barberia.

En la barberia, com podreu veure en les fotos, he passat, no hores, ni dies, ni mesos, van ser anys assentat amb la meua cadira de fusta i assentisc de bova. Per raons de salut no podia caminar, em resultava molt complicat acudir al col·legi, quasi sempre estava amb l’escaiola posada per les operacions que em feien, intentant reparar-me per a deixar-me com estic ara, no molt llebrenc pero em puc defendre. En les fotos se’m veu sempre amb la boca plena de menjar, no era una casualitat, em feien les fotos perquè no volia menjar.

Ha sigut molt important per a mi créixer en la barberia, tots els dies rebia classes magistrals de sociologia. L’any que jo vaig nàixer va ser quan la televisió va començar a emetre a Espanya, però quasi ningú tenia televisió, la gent eixia més de sa casa buscant les tertúlies i no havien molts llocs per a això i la barberia era ideal. Entre els que venien a afaitar-se tots els dies, els que venien a llegir el periòdic i els que venien expressament a la tertúlia es formaven uns debats increïblement meravellosos. Els més habituals i tots els dies: bous, futbol, artistes i en taronges, eren infinits els temes: reg, empelt, abonament, varietats, preus, quadrilles, tot ho anava relacionat amb la taronja, cal tindre en compte que en aquella època tots els treballs es feien manuals i en estos pobles, pràcticament, tot el treball era en el camp i existia un altre tema que no eixia tots els dies, però en alguns moments si que apareixia, la política. No sempre, però en algunes ocasions la tensió que hi havia en la barberia es podia tallar amb la navaixa d’afaitar, ara, he de dir que l’endemà tornaven, no passava res. Recorde amb nostàlgia a tots els tertulians, anomenaré alguns d’ells, són els que, en este moment, més recorde, estaven: Juan Anglés, Paco Camarelles, Paco Gimeno “Xeroli”, Miguel Usó, Eduardo Palanca “Director del Banesto”, Paco Lluch, José Tàpia, Paco “Cagata”, Miguel Condomina, Ramón Mata, Avelino Latorre, Antonio Arrando, Chimo Martínez, Toni Clavell, i així podria omplir molts folis.

Barberia-4

Com podeu vore en l’espill, els diumenges també s’obria. Jó, com sempre, en la boca plena

A més de les classes magistrals de les persones adultes, aprofite l’ocasió per a agrair a tots els meus amics els quals, m’oferien diàriament tota la seua amistat, quan eixien del col·legi a les vesprades o bé els dissabtes, venien a la barberia a veure’m i estaven molt de temps fent-me companyia i jugant amb mi. Moltes gràcies a tots, als tertulians i als meus amics. Entre tots vosaltres i la barberia com a centre per a veure’ns heu sigut la part més important de la meua educació.

I per a finalitzar comptaré una altra anècdota de les tantes que ocorrien: En algunes ocasions s’organitzaven combats de boxa i un dia dos amics de mon pare, José Tàpia i Vicent Badía, van voler posar-se els guants, els combats s’organitzaven perquè foren de nit. Es posen els dos de cara, a una curta distància i li diu Tàpia a Badía, només per a provar el que és açò, sentir les sensacions i guardar la distància eh! Vicent, si, sense fer-se mal. Mon pare feia d’àrbitre i havien diversos amics més com a espectadors. Comença el primer assalt i es dediquen a tantejar-se, girant-se entre ells i en això Tàpia, solta un xicotet colp i impacta en el nas de Badía, seguixen sense cap importància, no va sentir dolor en el colp però ah! , amic, Badía es nota quelcom que li corria per la boca, es passa el guant per la boca, se’l mira i veu que estava roig, era sang, se li fa de nit, ja no s’acordava de res, ni de que era Tàpia i que era per a passar-se’l bé. Entra en bogeria, comença a donar-li colps a Tàpia, Tàpia es torna davant del vendaval que li venia, la resta d’amics intentant separar-los i com no els feien cas, decidixen apagar la llum i res, seguixen donant-se colps, els amics s’ixen al carrer i quan ja no escoltaven sorolls entren i tornen a encendre la llum i sorpresa, estaven els dos en el sòl, els dos KO.

Comentarios

4 comentarios en “La Barbería del Rey

  1. Me emocionan los reportajes de Enrique Rey

    Publicado por 2 | 23 enero, 2015, 01:10
  2. Hola Enric!!! com me’alegre de llegir este escrit. Gracies per anomenar a mon pare.Jo tambe recorde molt la barberia , pues he passat unes quantes hores , jugant en la teua germana Nati. Un bes molt fort.

    Publicado por Esther Palanca | 23 enero, 2015, 09:08
  3. Enric, m’agradat molt. Crec que molts necessitem saber mes de la nostra historia i del nostre poble.

    Publicado por Paco | 23 enero, 2015, 10:30
  4. Gràcies Enric, molt curiosa la història. Jo no la coneixa encara🙂

    Publicado por Pau Rey | 24 enero, 2015, 16:21

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,395 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: