Entrevistes, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada

Isabel Máñez González, memòria històrica de Faura

Reiiii

Isabel-Agost 2014

Isabel Máñez González – Agost 2014

Tenia entés que ja no eixia de sa casa i en l’agost del 2014 li vaig fer una visita. M’estava esperant, el seu fill Sergi, li havia posat al corrent.

Entre en sa casa i allí està, amb els seus 91 anys, el seu poc pèl fi i acabat de fer, tota dreçada amb els seus ulls blavets i xicotets però hàbils, seguint com li acostava el seu fill, a la taula de braser, el seu desdejuni. No hi havia detall que no controlara.

Baix el so suau de fons per la caiguda d’aigua de la font que mos acompanya, li pregunte, com es troba?, i em diu que: malament, feia dos dies que havia caigut un bac. Amb les seues dificultats físiques existents però amb la vitalitat i energia que encara reté, va voler fer d’Arguiñano, se’n va a la nevera, hi havia una poc d’aigua en el sòl, i la tia Mañez pel sòl tambè. Perillós accident per la seua edat, però res, un tros de cul morat, dolors musculars i a continuar organitzant sa casa.

Son pare era veí del poble d’El Toro, i quan era xicotet es va vindre a viure a l’Alqueria de Gurrama. Sa mare va ser filla de Guàrdia Civil, destinat en el quartel de Quartell.

Isabel Mañez, naix a Quartell, l’any 1923. Als dos anys es va vindre a viure al carrer Mitja Galta de Faura i posteriorment a la plaça d’Almorig. He de dir que després de dir-me que naix a Quartell, ràpidament i amb energia exclamà! Soc de Faura, me criat açí. Pareix ser que, com tot, ho té prou clar.

Isabel-Comunio

Isabel Máñez en el dia de la seua Comunió

Va començar anant als pàrvuls, i al col·legi, fins als 8 anys. En el mateix any que complix els 8 anys, en el mes de maig pren la comunió i als dos mesos, o siga juliol, comença a treballar i, ja mai, va tornar a l’escola.

El seu primer treball va ser a Benifairó, per al comerciant de taronges, Benito Ros. Magatzem que estava situat al costat del café Societat  La Mutual, hui una espècie de terrassa del dit café. També treballà en el magatzem de taronges la Fesa, situat en el carrer major de Faura i en la fàbrica de Conserves Trigo, situada en el Ventorillo, on feien conserves de tomaca, pimentó, moniato, etc., i sempre a estall. I així, sense parar, fins a la seua jubilació.

Isabel-Germana

Isabel amb la seua germana Juana, el seu hòme Antonio, el seu cosí Baldomero “El fontanero” i altres familiars

En 1935, als 11 anys d’edat, s’afilia a les Joventuts Socialistes. Al finalitzar la guerra, amb 16 anys és ja, la secretària general de les Joventuts Socialistes de Faura. El dia 1 de maig, en la festa dels treballadors, a les seues amigues, sempre els regalava un mocador roig amb una estrela amb el text: Joventuts Socialistes.

Al finalitzar la guerra es van presentar tres soldats en la casa dels seus pares, li van preguntar a son pare per ella, son pare es va resistir però, se la van portar. Escoltada pels soldats, anaven caminant carrer baix, fins a arribar on l’estaven esperant per a interrogar-la. Es va quedar uns dies tancada.

Isabel-Lluis

Placa Conmemoració Lluis Ocaña

Me contava que un dels moments més durs i cruels en la seua experiència de la guerra va ser quan van agafar pres, i posterior desenllaç ocorregut, a l’alcalde de Faura Lluis Ocaña. Als pocs dies de ser detingut va ser jujat en Sagunt, alli vaig acudir amb la seua dona Paquita. Jó, tenia alguna esperança, però el veredicte va ser terrorífic: pena de mort. Se’l van portar al Monestir d’El Puig i d’allí a la presó de València, La Modelo. Un dia de tants que acompanyava a la dona de Lluis, a veure-ho, portar-li menjar i roba neta, varem preguntar com sempre al guàrdia i este, va respondre: ¡Lluis no està, a les tres d’esta matinada se l’han portat i l’han afusellat a Paterna!. A tot açó, Isabel Máñez, sóls tenia que 16 anys. No soc capaç d’entendre, ni asimilar com es podia ser tan madur o es qué, hui som tendres?

A l’acabar de comptar-me esta part de la seua història, que hui en dia, la majoria de nosaltres només la coneixem que per documentació històrica, els pèls se t’ericen d’escoltar la crueltat de la realitat de les guerres. Quan em relatava els fets, s’apreciava en la seua veu com el dolor li fragmentava les paraules i al finalitzar em diu: si que m’has donat bon esmorzar el recordar açò!.

Les muntanyes de Les Valls les coneixia a la perfecció, no perquè feia senderisme no, era per l’extraextraperlo, sempre de nit, al molí de Benavites, al Molí de Beigida, partida del Sistar, a….

Isabel-Jove

Isabel Máñez

Santa Bárbara, la seua devoció. Tots els anys, per al dia de la pujada i posterior novena, preparaba un ram d’alfàbegues que una amiga seua ho fea aplegar a l’ermita. Enguany ha sigut l’únic que ha fallat, ja no es troba bé i no ha pogut preparar el ramet. Quan va ser jove i sempre que fóra necessari, anava amb les seues amigues a pintar i netejar l’ermita. Una història curiosa que em va comptar va ser que: Tots els anys es feia una processó a Santa Bárbara i durant la guerra va haver-hi un any que ni l’Ajuntament, ni el retor volien traure a Santa Bárbara de l’ermita. Llavors apareix la figura de quatre veïns, un d’ells el seu pare, tots de la part de dalt del poble, denominats “Rabaleros”, que eren els devots més fervents. Comencen a arreplegar diners, aconseguixen el que és necessari per a pagar-li a la música i altres gastos més i, Santa Bárbara va eixir al carrer i va tindre la seua processó. Ara, sols pel barri del Rabal. 

Isabel-Boda

Antonio Arrando i Isabel Máñez – Any 1947, dia de la Boda

Quan tenia 17 anys es va posar a eixir amb Antonio Arrando, el seu nóvio, el seu marit i el seu home de tota la vida. Van tindre 3 fills: Toni, Paco i quan ja no esperaven a ningú més, apareix Sergi per darrere de la porta, que per a rematar la faena va ser el que més li va costar de criar. En sa casa, la seua família estava composta per 4 hòmens i una dona, estic totalment segur de qui guiava el timó, el timó ho guiava la dona, Isabel “la Mañez”.

Isabel-Cabalgada

Isabel Máñez amb la seua neta – Cabalgata Faura

Li vaig preguntar el que més recordava d’Antonio, el seu marit, i resposta contundent: ¡Se’n va anar massa prompte! .

Isabel Máñez, es de les últimes persones que van patir els avatars cruels que porten els temps de guerra, dels últims veïns dels temps de postguerra on la fam corria pels carrers d’Espanya, una postguerra molt llarga. I ara què? que la nevera estava prou bé, què ha passat? qui està bé es resistix a que li moguen el silló, perqué serà? o arriba l’home del maletí amb traje i…

Per a finalitzar he de dir que Isabel Máñez, ha tingut, té i tindrà un caràcter fort, dur i implacable però, tot es transforma en dolçor, quan en les seues mans cauen productes de reposteria. Li pregunte per tot el repertori que te de pasticeria i me diu que els seus fills ja no mengen els seus dolços i li pregunte, perqué? resposta: per que ja no faig res. No fa molt de temps les seues mans eren un manantial de dolçor que inundava a tota la seua familia. Que se’l pregunten als seus fills, pareix ser que Sergi, el mès llepol, es el que millor detall pot donar.

Gràcies Isabel.

Entrevista de Isabel Máñez González

Comentarios

Un comentario en “Isabel Máñez González, memòria històrica de Faura

  1. Molt guapa la tia Isabel!!!

    Publicado por rosa maria | 9 febrero, 2015, 20:55

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: