Agricultura, Portada

La Taronja, el nostre motor econòmic. 1 – La Collita

Reiiii

Collita044Les Valls ha tingut durant els últims 60 anys una economia pròspera fonamentada en el conreu i comercialització de la taronja, el seu “mannà”. Encara avui representa una gran part de la seua economia, això sí, immersa en una greu situació provocada per les draconianes condicions imposades per a la seua producció, collita i comercialització.

Malgrat el creixement de la indústria, el qual ha absorbit mà d’obra fugint de la temporalitat agrària i de la ruïna del minifundisme agrari, gran part de la nostra economia gira  al voltant del cicle productiu de la taronja, i en absència d’alternatives laborals, s’observa  un retorn dels qui havien abandonat, cercant sobreviure com a últim recurs davant la decadència  del sistema econòmic dominant.

Collita050Als nostres pobles de Les Valls, el sector citrícola manté una llarga història que ha deixat la seua  petjada en la memòria col.lectiva. Encara es recorden els noms de comerços que   mantenien una dinàmica activitat als pobles de Les Valls: Benito Ros, La Fesa, Leonardo Ramón, Usó, Conrado Montón, etc… comerços on el personal buscava llogar-se, be per anar a collir o anar al magatzem. 

En el poble de Faura, a les 7 del matí, en els quatre cantons del bar Bolut, ara bar avenguda, els cullidors de taronges, que ja tenien treball, acudien per a saber a quin camp havien d’anar. El més trist era que molts cullidors, que el dia anterior no tenien treball, s’alçaven per a estar en els quatre cantons, també a les 7 del matí, fins que arribaven els encarregats del camp dels comerciants, tenint la il·lusió que algun d’ells se li acostara i li diguera: tu, vineten a cullir. Alguns es tornaven a casa, no havien sigut triats, demà a esperar més sort.

Si donem una ullada  a la producció citrícola, ràpidament es constaten uns canvis radicals en tots el segments que configuren el seu  cicle productiu, de la collita i de comercialització.

Collita036El sector de la collita és el que més canvis profunds ha experimentat.  Abans amb l’arribada de la tardor s’iniciava la temporada i amb ella  treball i ingressos abundants. Era un sector on es guanyaven diners fàcils, amb bons jornals o a destall.  Aquests ingressos, juntament amb els obtinguts amb la venda de les taronges, permetia viure a tota  la família, encara que,  una vegada finalitzada la temporada sols existien durant la primavera i l’estiu  els jornals de manteniment i producció: polvoritzar, tallar, empeltar, etc., treballar els horts  per a la següent temporada.

Actualment el sector de la collita és protagonista d’un canvi radical provocat per l’aparició de les Empreses de Treball Temporal.  Les tradicionals colles de collidors del poble veuen deteriorar-se  els seus ingressos perquè han de competir a la baixa contra aquesta nova forma d’explotació laboral i el fenomen de la globalització dels collidors. Temporers romanesos, bulgaresos, paquistanesos, equatorians,  subsaharians i d’altres parts del món, contractats per les ETT amb sous de img754misèria, al voltant de 20 euros bruts diaris, són el nou recurs que els comerços han desenvolupat per tal d’abaratir els costos de la mà d’obra de la collita; anteriorment generosa i ara amb una notòria precarietat, és el que denominen  ser ” competitius”. Nova situació on el collidor si vol treballar haurà d’anar acceptant el nou “esclavisme modern” caracteritzat per sous molt baixos i altament precaris. L’estat del collidor ha canviat radicalment.

El canvi climàtic  ha trastocat els costums i condicions en la collita. Abans la presència del fred, les rosades i l’aiguatge dificultaven el començament img727de la jornada,  així com es temien les freqüents gelades que arruïnaven la collita de l’any. Entre els collidors es generava uns rituals al voltant d’aquestes circumstàncies propiciades per l’oratge: l’encesa de la inevitable foguera, el rotgle de la colla al seu voltant,  escalfant-se, jugant a les cartes o preparant la torrada del dinar, les tertúlies  esperant que el fruit estiguera sec. Ara amb l’absència de rosades i aiguatge,  s’inicia la jornada més prompte i amb menys fred.  Malauradament l’ hivern ha desaparegut o quedat reduït a un raquític esbós  que també ha alterat les condicions en el treball de collir.

Aprofite l’oportunitat d’este article per a saludar el meu amic: Joan Badenes.

Fotografia de Joan Antoni Vicent Recatala

(Fotos publicades en el blog de la AAVV de la Vila-Vella)

 

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,395 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: