Entrevistes, Portada, Societat

Carmen García “Carmeli” – Dia 8 de Març, dia de la dona

Reiiii

Carmeli-6

Carmeli – Març 2015

S’acostava el dia 8 de març, dia de la dona, vaig pensar en fer un xicotet i humil reconeixement a alguna dona de Faura. Em vaig posar a pensar a qui i em vaig quedar com bloquejat, hi han tantes que no trobava a ningú. Em vaig recordar d’una persona jove i apreciada per mi, vaig parlar amb ella i em va dir: que hi havia moltíssima gent en este poble que es mereixen un reconeixement abans que ella. En segons, em va fer una relació llarguíssima.

Ara, el problema que tenia, era, a qui?. Vaig fer un sorteig, vaig ser a visitar a la titular de la boleta i, lamentablement, no es trobava bé de salut per a tindre una tertúlia.

Vaig tornar a agafar una altra boleta. Me’n vaig anar a sa casa. Li vaig explicar el que volia fer i em va contestar: què he de dir si ja em coneixen i saben el que em passa? Li vaig dir: segur que tens molt que comptar i així va ser, em va comptar moltes coses.

Carmen García, “Carmeli”, una història increïble, els millors guions de pel·lícules, no tenen res a veure amb esta pel·lícula, no sé si qualificar-la com dramàtica, plena d’horror, o de terror directament.

Es preguntava, què tinc que dir?, i quan va acabar de comptar-me, vaig estar a punt de demanar-li que em donara una pastilla de les seues. Em vaig quedar fet pols, no podia creure que totes estes desgràcies li puguen ocórrer a una mateixa persona.

Després d’escoltar a Carmeli, davall una música de fons, no de violins, era una llavadora! Esta dona no pot parar, és una autèntica màquina de treballar. La meua visita no podia trencar el seu guió diari, si modificar-ho. M’arriba el moment de comptar la seua història mitjant estes lletres. Després d’allò que escoltat, he reflexionat si havia de presentar la seua entrevista o no! , la imatge del seu patiment, és dramàtica. He decidit publicar-la perquè podem veure la crueltat de la vida d’una mare que va perdent el seu marit, als seus fills i seguix alçant-se i continuar lluitant pels fills que li queden. Vull que vegen el rostre de lluita contínua pel que més es vol en esta vida. Em resulta molt complicat comptar-la amb poques paraules. És una història per a fer diversos capítols. Intentaré fer un resum, segur que em deixaré moltes coses.

Carmeli-5

Carmeli García – José Jordano / Dia de la seua Boda

És andalusa, de Córdova. Als 10 anys, en 6 sis mesos, moren els seus pares. Es queda soles. Als 11 anys és quan es ve a Faura, amb la seua germana Antonia i tots els seus germans. En Córdova no té ni família, ni records, els seus pares, per la pobresa d’aquella època, van ser soterrats en fosses comuns, no tenien per a comprar els nínxols. Actualment li queden 3 germans, els quals, viuen a Faura i Benifairó.

Es va posar a treballar netejant cases i en la fábrica de Conserves Trigo, en el Ventorrillo. Ací va ser quan va conéixer el seu marit. José Jordano, també de Córdova, una casualitat. Vivia a Sagunt i treballava en el rajolar de Camarelles. Als 19 anys es casen, van tindre un fill, José Jordano, i com no tenien recursos, Camarelles els va fer una habitació junt amb l’oficina del rajolar, i es van posar a viure allí, al poc de temps el seu marit se’n va anar a la mili. La seua sogra li cuidava el xiquet perquè ella poguera anar a treballar en les conserves i a agafar taronges.

En un permís de la mili, el seu marit, la deixa embarassada d’un altre fill, Miguel Angel Jordano. Com l’habitació ja quedava xicoteta és quan decidixen llogar una xicoteta casa a Faura. La propietària era Càndida, la de “Leonardo”, ésta al poc de temps, li va proposar a Carmeli, que la quantitat que li pagava de lloguer, es considerara com a pagament per a la seua propietat i així, en poc de temps passaria a ser seua. Carmeli va acceptar, i amb els seus dos fills, se’n van anar a treballar a França, en poc de temps van pagar la casa.

Carmeli-1

Carmeli García – amb 22 anys

Al tornar de França, es torna a quedar embarassada, el seu 3 fill, Lolo Jordano. El seu marit es posa a treballar en el camp, ella a netejar i els estius a França. Tornen de França i el Bar Bolut, hui “Bar Avinguda”, es llogava, ho agafa per a 6 anys. Tot just entrar al bar, es torna a quedar embarassada, ara una xiqueta, Sonia Jordano. Als dos anys, una altra xiqueta, Sandra Jordano. Als quatre anys d’estar en el bar, es queda embarassada una altra vegada i ací, ja no podia més, ha de deixar-se el bar i torna a sa casa on naix la seua tercera filla, Maria del Carmen Jordano, i un total de 6 fills. Cal afegir a estos, els 11 fills que també va criar, ajudant a la seua germana Antonia, i 3 néts seus.

A l’any de nàixer la seua sexta filla comença el calvari, el drama, o com vullgueu denominar-ho.

Carmeli-3

José Jordano García – Fill major

El seu marit, al deixar-se el bar, es va posar a treballar en el camp i un dia es va clavar en la cama, una punja de l’arbre, se li infecta i d’ací se li va fer una úlcera. L’úlcera comença a complicar-se, ho manen a l’hospital i els metges li diuen que té molt mala circulació de la sang. Intenten operar-ho, amb la sorpresa que les seues venes, al tocar-les, es descomponien. No hi havia solució. Decisió dels metges, tallar la cama però, no es podia tallar encara, havia de ser quan la cama estiguera gangrenada. Ho manen a casa a esperar que arribe la gangrena a la seua cama. No sé que pot ser més dolorós, si pensar tots els dies que et van a tallar la cama o que, pels irresistibles dolors, vols que arribe com més prompte millor la gangrena per a que tallen, així fins a un any. Li van tallar la cama i per la falta de circulació, se li va infectar la ferida. Va estar gravíssim i Carmen, a peu de canó, netejant-li tots els dies la terrible ferida de la cama tallada. José, es va recuperar i als 10 anys li dóna un atac cerebral. Els metges pronosticaven que la seua vida no seria molt llarga, màxim 4 mesos. Carmen, en sa casa, va començar una vegada més a cuidar el seu marit, li donava a menjar, ho tenia de netejar diverses vegades al dia perquè no se li feren úlceres per tot el cos, com si fóra un xiquet però, no era. Amb els seus cures, no va durar 4 mesos, va durar 4 anys. Al mateix temps, Carmen, treballava netejant les escoles, el mercat i a on li manava l’Ajuntament.

Quan pareixia que Carmen, anava a entrar en una certa tranquil·litat, li apareix una maçada més forta. Li apareixen les llàgrimes al recordar i entre elles em diu: A l’any de morir el meu marit el meu fill major, José de 35 anys, li apareix un càncer. Era conscient que moriria, va aguantar la lluita 1 any.

Carmeli-2

Carmeli amb el Crist de Quart de les Valls

Dins del dolor de perdre un fill, als pocs anys, a la seua filla Sònia, se li detecta una esquizofrènia. Va haver d’ingressar en el psiquiàtric, els metges li van comentar que, segurament, s’hauria de quedar ingressada per sempre. Carmen, es va resistir a tal diagnòstic i es va quedar, amb la seua filla, en el psiquiàtric per a cuidar-la. La seua lluita va sorgir resultat, ara podem veure la seua filla pels carrers de Faura, amb una certa normalitat. No cal oblidar que, Sònia, entre el temps de la seua recuperació psicològica, va passar un càncer d’ovaris. Sònia, està eixint bé de tot però, a Carmen, un altre colp més.

Carmeli-4

Miguel Angel Jordano García – Fill segon

Carmen, amb molta força, anava remuntant de tots els colps rebuts, eixint amb les seues amigues, açò feia molts anys que no passava. No va durar molt l’alegria, als pocs anys, ara fa 2, acabament final. El seu fill Miguel Angel, apareix a casa amb tot el seu cos invadit pel càncer. Ho ingressen en l’hospital i ja no va eixir d’allí. Va estar quatre mesos conscient, amb molts forts dolors però, amb il·lusió de recuperar-se, no acceptava el desenllaç final. Tots els dies se li havia de llavar, volia que fora sa mare i allí estava sa mare, amb el seu fill, i amb les llàgrimes prohibides. Als quatre mesos ho tenen de sedar, Carmen va continuar llavant el seu fill, era l’única cosa que podia fer per ell. Als quatre mesos, huit d’ingrés, va morir. Sa mare continua patint, creu que no va fer prou pel seu fill.

Totes les familiar patixen experiències molt dures, o paregudes a la de Carmen, segur que hi han moltes. Pot ser, que el millor que ens pot passar a les persones és, afrontar la realitat i, seguir alçant-se dels forts colps que ens dóna la vida. Seria impossible viure si, al primer colp, quedàrem KO. Però, no per això, els nostres dirigents, amb responsabilitats socials, triats pels que estan bé i pels que estan malament, es cobrisquen els ulls en les necessitats socials reals dels nostres ciudadans.

Durant la xarrada, li vaig arrancar pocs somriures i prou llàgrimes, contínua embargada de dolor. El fum del seu cigarro ens embolicava contínuament, la seua ansietat el necessita, la seua salut no. Està cobrant una pensió de 280 euros mensuals, no es queixa, el més important és la salut de la seua família.

Actualment està en tractament psicològic però, me’n vaig anar amb il·lusió, per observar que, està recuperant la seua fortalesa i il·lusió. El temps, els seus néts i les seues amigues, pareix que estan fent efecte.

Carmeli, agraïx moltíssim al poble de Faura per la seua ajuda i en especial a un grup d’amigues que anaven a la botiga de “Manolet”, li compraven aliments i els deixaven en la botiga. Manolo, la cridava per a arreplegar-los. No li deien qui li ajudava. Va ser quan li van tallar la cama al seu marit. (En l’entrevista de vídeo poden saber quines persones li van ajudar) .

Gràcies Carmeli, per tindre la força de comptar la teua història.

Una gran dona.

Vídeo-Entrevista a Carmeli, amb el seu rostre ple de dolor i patiment i el valor de comptar-nos la seua crua realitat la qual, ens fa veure la realitat de moltes famílies.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,395 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: