Faura no està per l'oblit, La Vall de Segó, Societat

Un dia de visita al metge, en l’hospital.

Enrique Rey

h-5Com és, esta vida!

Hui, com un dia més dels meus dies rutinaris, estat en l’Hospital. Hui em tocava La Fe, de València.

Ara, en la seua nova ubicació, ve de perles anar amb el tren, només un xicotet passeig, uns 300 m..

Baixes del tren i de l’estació a l’hospital, tot tranquil, sense a penes personal circulant.

Arribes al primer cantó de l’hospital, gires a l’esquerra i, com si passares per la porta del temps; moltíssima gent, com en rebaixes en els grans centres comercials. És, la primera sensació per la multitud, la realitat és patent en pocs segons: ambulàncies en abundància; taxis, on els taxistes han d’ajudar als seus clients; persones plenes de minusvalidesa, amb una crossa, amb dos crosses i amb cadires de rodes; persones pàl·lides i ulleroses; persones plenes de quimioteràpia, xiquets xicotets, amb el seu carret i acompanyat pels seus pares, amb cara de circunstancias,… En definitiva, com si a una distància no molt llunyana però, no saps on, ha passat quelcom tràgic i estan acudint tots a l’hospital.

h-2Quasi tots els malalts, entren apesarats però, amb una il·lusió interior. Encara que faça pocs minuts que s’haja vist en l’espill espera que, el metge, li diga, la qual cosa vol escoltar, que va tot bé i que en poc de temps tornarà a estar tot, com abans. Amb eixa il·lusió entren al rebedor “en anglés hall”, agafen els corredors, els que facen falta; tots estan plens de senyals que: si traumatologia, si urologia, si h-1cirurgia, rehabilitació, laboratori, ecografies, rajos X, urodinámica, medicina nuclear,…, això de nuclear, també ho tendré?. Per fi arribes al corredor més pròxim de la consulta del teu metge. Tots els corredors recorreguts estan plens, a més dels senyals, d’incògnites, i al mateix temps d’esperança i de màquines. Una vegada allí, et traus de la butxaca una carta amb el seu codi de barres, pases la carta per una de les tantes màquines, perquè sàpien que ja estàs esperant. Ara, per a arribar a la consulta del metge, no hi ha persones, són màquines, tot és fred i solitari.

La màquina, et dóna un xicotet paper on, t’indica el teu número de torn i la sala per a esperar. Busques la teua sala en la qual, hi ha una pantalla on apareixen els números de crida, T’assentes, esperes amb impaciència, observes a la resta de pacients, observes quins rostres tenen a l’eixir de la consulta. Uns, ixenh-7 amb rialles altres, igual que van entrar i altres, com sentenciats. I tu, en tota la teua soledat d’observació, no pares de preguntar-te, què em diran? Quina cara tindré quan isca per la porta?. Per fi, apareix en pantalla el teu número; en eixe precís moment, et dius, és el meu! , agafes aire, t’omplis els pulmons i et dirigixes a la porta amb tot el teu valor. Sent-se, et diu el metge, la infermera no t’ho diu, ja no tenen. T’explica el resultat de les teues proves. En només h-4deu segons, pot ocórrer que isques, més o menys, igual que vas entrar; que no pugues ni arrossegar els peus, a l’entrar si que podies; o que els corredors et pareguen com a aeroports, vols volar d’alegria, era una falsa alarma.

Siga la notícia que siga, vols anar-te’n tan ràpid com siga possible de l’hospital. Arribes al hall, t’acostes a les portes d’eixida i, automàticament s’obrin, no sé si serà que, no pots, ni obrir la porta o és, per si vols anar-te’n volant. Ixes al carrer, sobre les 12 del migdia, amb un sol radiant. El que no té forces per a obrir la porta el que veu són, núvols negres i alguns d’ells, porten rallos de punta. No obstant això, els que volen volar estan pensant a disfrutar i anar-se’n amb el seu vestit de bany, una orxateta i a la platja.

h-6Ja estàs en el carrer i en la mateixa, hi ha una protesta de metges i infermers, amb pancartes amb el lema “Urgencies dignes”. Mare meua! , “els que volen, ja estan volando”. La resta es pregunten, i ara qué?, serà millor que em tracten d’una manera lenta?, este sistema, igual funciona millor! .

Arribes a casa, connectes la tele, per fer quelcom i no gitar-te i, la primera cosa que apareix! , propaganda electoral. Uns, parlen dels altres; els altres dels altres; els altres d’aquell; aquell de l’altre i per al final es deixen la frase, “voteume a mi, sóc l’únic que vos pot traure dels vostres problemes”. El metge m’acaba de dir que, l’única solució és la cirurgia i, no em dóna garanties de res!. Igual hauré de provar i visitar al polític avanç que acabe la campanya electoral, després ja no hi haura ninguna oferta!, si diu que té solució per a tots!, serà perquè cobra més del triple que el metge, no?

Que estingau tots bons.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: