Àlbum de Fotos, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada, Societat

Història d’una xiqueta de Faura, en el dia, de la seua 1ª comunió

Enrique Rey

Nati-8L’any 1970, en la localitat de Faura, una xiqueta, de 8 anys, pren la seua primera comunió cristiana.

Va ser un dia molt especial per a ella, carregat d’emoció i d’il·lusió. Pel que jo recorde, no va ser un dia, crec que més be, va ser, un any o més.

Quan van prendre la comunió, les xiquetes de l’any anterior, ja exclamava! , l’any que ve la prendré jo! . Es fixava molt amb els trages que portaven les comunioneras, volia tindre referències per a l’elecció del seu trage. En realitat, la referència real estava en la butxaca dels seus pares. Els quals, també estaven il·lusionats, pel seu exterior els florien somriures, per el interior, podien anar les llàgrimes de pensar amb les limitacions que existien. Sa mare, sempre va ser una cristiana practicant, molt devota. Totes les setmanes assistia a missa, religiosament. Resava per tots. Els seu pare, tot al contrari, no assistia mai. Se li preguntava el perquè de tanta il·lusió, per la comunió, si mai anava a missa? responia que; ell, es confessava només a casa. Crec que, o bé no creia molt amb les persones que regixen l’església o, no volia que saberen els seus pecats, tots els fem, pareix que, uns, es poden solucionar amb un Pare Nostre i altres, amb diversos Credos. L’important és eixir net, i que siga prou econòmic, per a continuar pecant.

Va començar les sessions de catecisme en l’església de Faura, un dia a la setmana, totes les setmanes, fins a arribar el gran dia. Totes les comunioneres de la part de dalt del poble, com anaven baixat! s’anaven arreplegant entre elles, fins a arribar a sa casa i seguien cap avall, fins a arribar a la casa de la catecista, Tere Pérez. Oracions, cançons Nati-1senzilles, resos, pràctiques per a prendre la comunió, etc., de tot açò es componien les sessions. Se’l passaven bé, algun berenaret que altre, també caia.

Niño-Jesus

Xiquet Jesús, amb el seu bressol de fusta, del seu cosí Robert Rey

Va arribar un gran moment, la compra del trage de comunió. Amb l’autobús, línia Benavites – València, llavors, parava darrere de les Torres de Serrans, se’n va anar amb sa mare a València. Van arreplegar a la seua tia Amelia, i se’n van anar les tres a veure aparadors. El pressupost era curt, veure els aparadors és gratis, preguntar també, incògnita el que podria ocórrer. Una botiga darrere d’una altra, fins a arribar, llavors important, a la botiga Ademar, en l’Av. Oest. Allí, van aconseguir trobar el que buscaven, d’acord amb les seues possibilitats: trage blanc, la seua coroneta, el seu vel, el seu ramet de flors, les sinaues, el camiso de dormir, calcetins. Tot senzill i tots contents.

Per al segon trage, van comprar tela blava. Rosita Vidal “La modista”, amiga de sa mare, li va fer el tall i sa mare, amb la supervisió de Rosita, ho va cosir. Este trage, no es va usar en el dia de la comunió, s’aprofitava la conjuntura perquè fora per a tot l’any.

Faltant un mes per al gran dia, ella i sa mare, totes carregades amb tots els components que arrastra el trage, se’n van anar a Sagunt, amb l’autobús, mateixa línia que per a anar a València, a casa Juber, el fotògraf més popular de la comarca, per a este tipus d’esdeveniments. El mateix Juber, li va fer les clàssiques estampetes de la comunió. D’una grandària més be xicoteta.

Nati-7Arribava el moment dels regals. La il·lusió era immensa. En aquell moment, no es feien llistes de comunió, cada un regalava el que bé creia o podia. Igual et podies veure amb: 12 plumiers per al col·legi; 20 jocs de mocadors, de coto eh! igual podies tindre per a huit anys de costipats!; caixes de bombons, jo què sé quantes?, venia la calor, s’havien de menjar prompte, i…, es pot comprobar en les fotos, des de llavors, alguna talla de més hi ha!; així quasi tot. Dels regals més especials i amb més nostàlgia van ser: Un Xiquet Jesús, amb el seu bressol de fusta, del seu cosí Robert; un crucifix amb la imatge del Xiquet Jesús, de la seua veïna, la tia Ramoneta i uns guants blancs i un rosari, de la seua tia Balbina. Tots estos regals, encara els conserva.Nati-6

El dia abans, del gran dia!. D’una forma escrupolosa, a casa, es munta una espècie d’aparador amb tots el regals, amb el trage de comunió, hui amb un maniquí!, llavors amb una perxa, penjat. El segon trage, el mateix, una altra perxa i algun ram de flors que un altre, per l’habitació. Tot açò per a què? perquè la gent, del poble, vaja visitant la casa de tots els que prenen la comunió i veure cada una de les exposicions. Quan estan en la visita, tot els pareix bonic, quan ixen! els comentaris poden canviar molt i quan finalitzen tot el circuit, trauen les conclusions generals de, qui més i, qui menys. Ben entrada la vesprada, tots els comunioneros havien d’anar a confessar tots els seus pecats. Davant de la innocència de la infància, no sé quins pecats puguen tindre?, és la meua pregunta.

El gran dia. No va fer falta que la despertaren, la mateixa emoció era un perfecte despertador, no li va fer falta els masclets que es tiren per tot el poble, com a senyal de festa i consegüent, despertá. A primera hora del matí, son pare, deixava caure en el carrer, enfront de sa casa, murta, acompanyada de pètals de roses, del seu amic, Miguel Condomina. Entre tant, sa mare i la seua iaia materna, que va arribar el dia anterior, vivia lluny! la vestien, amb una quantitat de pulcritud increïble! la quantitat hauria de ser immensa, eren dos mares i dos filles; al mateix temps, eren tres dones.

Nati-4A la llunyania se sentia la música, augmentava l’emoció, s’acostava el moment d’estar amb totes les seues companyes. Pel carrer Major, es veia abaixar tot el que estava esperant durant un any. Quan ja estaven prop, la clàssica traca no podia faltar, va explotar i va demostrar el seu significat d’alegria. Es va incorporar a la fila, amb les seues companyes, amb destí cap a l’església. No cal oblidar que també hi ha altres protagonistes, els seus pares! no sols perquè són els seus suports per a la celebració també, per una espècie de desfilada de models, hi han molts ulls i molts comentaris.

Arriben a l’església, les campanes, en plena bogeria, emetent una música no sé, si celestial! si és així, seràNati-3 per l’altura del campanar. Segur que l’alegria del so de percussió, arribava fins a l’ermita. Entren en ella, s’assenten, a un costat les xiquetes, a l’altre costat els xiquets. Darrere els familiars i amics, i generalment, els músics es queden en la plaça. Arriba el gran moment, prendre la comunió. Quan li toca el torn, s’acosta a l’altar, els seus pares també i el capellà, D. José Pujol, espera als tres. Per primera vegada, rep el Cos de Déu, tota una il·lusió feta realitat. S’acaba la missa, fotos amb familiars i més fotos…, a l’eixir al carrer, més pólvora, més alegria. Amb música de pasdoble, la banda de música, els acompanya a les seues cases. Els veïns ixen al carrer, volen disfrutar de veure el sentiment d’alegria i del colorit, dels vestits.

En qüestió del menjar d’invitació, per aquells temps i concretament en la seua família, no podia ser de restaurant. El convit es va realitzar en la seua mateixa casa, no és que la casa siga molt gran és, que els invitats van ser pocs, només familiars més directes. Com a curiositat puc comptar que, tota la casa estava totalment plena d’invitats i en vista d’açò, la seua tia Balbina, li diu a son pare: Enrique, com estan tots molt estrets, menjaré en ma casa. Sa casa no estava molt lluny, era justament paret mitgera. Es va passar més gent allí, així tots més còmodes. Va ser una gran alegria veure tota la família Nati-5junta. El menjar el van guisar els familiars.

Quan estava finalitzant el menjar, va passar pels invitats per a entregar-los l’estampeta. Posteriorment, es va acostar a les cases dels amics de son pare per a entregar-los una estampeta. Sempre queia quelcom.

Tenia un germà major, encara ho té!. En aquell dia, no s’apreciava però, estava content, sempre assentat, mudaet i amb pantalons curts i, sempre observant. La xiqueta de la comunió es Nati Rey i el seu germà és, Enric Rey.

Sense escurar i amb el menjar, sense fer la digestió i alguns, amb el pur encara ences, s’havia d’anar a la processó. Cada un acudia a l’església pel seu compte. Ja tots allí, eixia la imatge de la Mare de Déu i es tornava a escoltar les explosions de les traques, el volteig de les campanes i l’himne Nacional tot, en el seu honor.

El recorregut de la processó, el tradicional. Per la plaça Doctor Fleming, agafes a l’esquerra el carrer l’abeurador i, seguint entres en el carrer Major, després carrer Sant Bárbara, per carrer Colom, després carrer de la Mar, a l’esquerra, un troset de Blasco Ibañez per a agafar el carrer l’Ave Maria, pases per la plaça de l’Hostal i rapidament agafes el carrer de la Volta, fins arribar al carrer dels Caballers, tires a l’esquerra fins aplegar a la plaça de l’església.Nati-2

El dia del Corpus, es tornava a repetir la processó amb, el mateix protocol i amb, tots els comunioneros.

Encara guarda el seu trage i la resta de complements. Que jo recorde, de la meua comunió! només guarde el xiulet, i perquè anava vestit de cadet que, si haguera anat d’almirant, ni xiulet. He d’aclarir que el xiulet, era xicotet i, contínua sent xicotet.

En pocs dies, un any més, altres xiquetes i, altres xiquets, repetiran tota esta emoció i il·lusió. Ha passat molt de temps, des de llavors, el protocol de festa i de luxe, s’ha disparat; el religiós, crec que a menys, només, per a justificar el luxe; les xiquetes i xiquets, açò seguix igual, només il·lusió.

Nati-9He de dir que, jo, també vaig pendre la comunió. També vaig estar embargat per la il·lusió. Però, al pas del poc de temps, la qual cosa veia de pel·lícula d’Hollywood, no m’agradava i seguisc amb això. El que no m’agrade a mi, no vol dir, que no li haja d’agradar als altres, tot al contrari. Reconec que el 99% celebren este acte. Este dia ho tinc per a mi, com un dia de festa per a les xiquetes i xiquets de Faura. Un dia, que forma part de mi, com a història i tradició del poble que he crescut.

Dit açò, i com a veí de Faura i a més, veí ofés, com segurament, quasi tots, espere que tots els veïns, els natius i no natius, respecten la nostra història i tradicions. Que no passe com l’any passat on un senyor, que no sé si és veí o no!, però, dormir, dorm ací; treballar! treballa ací; per al poble? per al poble!; que no li han preguntat d’on ve ni, quines tradicions porta damunt! segur que no;. És complicat entendre que arribara a ofendre als nostres xiquets i xiquetes, als seus pares, als nostres músics, a qui tirava els petards, a tot el que li trencava el seu somni d’angelet, en definitiva, a les nostres arrels i, no passa res. Ací, per a prendre la comunió, u, s’ha de confessar. Ell, pareix, té un bon capellà i ho té, quasi tot perdonat!. Una xicoteta disculpa per facebook, va ser l’única cosa que va resar.

Felicitats a tots els que celebreu este dia.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,395 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: