Faura no està per l'oblit, La Vall de Segó, Societat

Pastilles Juanola i Perservatius, tot ens fa falta?

Enrique Rey

 

L’altre dia vaig estar en la farmàcia; hi havia una xicoteta cua per a arreplegar medicines, vaig veure una cadira lliure i em vaig assentar. Al meu costat hi havia una altra cadira que ja estava ocupada, era una dona d’uns 80 anys la qual, era l’última en la cua. A partir d’eixe moment jo, passava a ser l’últim.

Res més assentar-me, alce la mirada i, exactament davant i a escassos centímetres, un aparador i per cert, molt vistós i ple de colors.

Em vaig pDSC_0015osar a observar el contingut de l’aparador, em va paréixer curiós. He de reconéixer que no sóc usuari dels plaers que contenia l’aparador. No perquè pense “que siga el que Déu vullga, no!, és perquè no em menge un quico. El quico, no m’ho menge perquè, estiga desganat ni, haja perdut la dentadura i, haja de menjar caldets, no! . És, perquè, el torró que vaig menjar el seu dia, estava molt dur. Tinc la boca amb tots els queixals! però, em fan mal quasi tots.

220px-Pastillas_juanola

No son formigues treballant son, pastilles Juanola

Em fixe bé de tots els colors, de qué es tractava tal varietat de colors i, en totes les caixetes posava la mateixa marca “CONTROL”. Continue llegint un poquet mès a vore de que es trataba el control…; mire la dona que tenia al meu costat i, en eixe precís moment ella, em diu: ara hi han moltes classes de sabors de pastilles Juanola, veritat?. La mire més fixament i li pregunte, perquè ho diu?. Em respon: que no te n’has percatat en el mostrador que tens davant! en la meua època de jove, la caixeta era xicoteta, metàl·lica i redona, d’un color així com verdós i les pastilletes, com en punta i, tota negra!. El sabor era de regalíssia, curava la tos, aclaria la veu i et refrescava la boca. El preu de la caixa estava sobre els cinquanta cèntims de pesseta. I ara, ací posa que el preu és de 7’90 EUR, la caixa, estan amb diversos sabors: finíssim, fusió, natural i, posa també enèrgic, no?. Sí! . Em diu: Ja no saben que fer, ni posar per a vendre! Li dic: té un descompte de la mitat! si, però es queda en més de 500 pessetes, als cinquanta cèntims de pesseta!. Les coses han canviat molt i els preus, no digam.

Al mateix temps, que l’escoltava, estava pensant com li deia que no eren pastilles Juanola. Li pregunte: vosté coneix els perservatius? Això a què ve ara?, em pregunta. No patisca, no és que vullga canviar de tema però, és que les caixetes en qüestió, no són pastilles Juanola! Ah! no! i llavors, són el que el tu dius? Sí, i què em diu vostè.?. Què et dic! jo eixes porqueries no les he gastat mai. Seria perquè encara no existiríen?, i encara que hagueren existit.

220px-Juanola-Cartel-años-50Amb això, exactament, que es fa?, em pregunta. I jo, em pregunte, en quin berengenal m’he posat?. És, com una funda que cobrix la xufa; com si fóra un guant per a la mà. Sí, i després què? Qué vol que li diga!, ja sap, tot per a dins…! Ja m’imaginava que serien porqueries, ara mateix, em ficaria tot això dins!. Li comente: se gasta per a previndre de malalties i per a no tindre fills, no desitjats, clar; Em diu: jo sempre ho vaig fer al natural, a pèl, teníem les nostres martingales i sabíem al que ens enfrontàvem. Sabíem que les pastilles Juanola, eren de punta i negres. Ara qué?, si, natural XL; si, amb energia; si, amb fusió; si, finíssim; de totes les formes t’estan fotent. Senyora!, què ha de vore les Juanola amb els perservatius? En la meua època, no teníem perservatius per a protegir-nos, pastilles Juanola, sí!. Ara, podríem viure molt bé, tenim de tot, pastilles Juanola i perservatius de mil maneres i gusts, no obstant això, els únics que estan protegits són els de sempre, els que et diuen que confies en ells. I tu, has de viure, en un camp infectat de bacteries que acampen al seu lliure albedrio. Ara, tenim de tot però, amb diferents arguments, seguim com sempre! creus que hem de seguir conformant-nos, només, amb les pastilles Juanola?. Saps què? QDSC_0014uè? Que la humiltat, és molt avorrida.

Bo, ja em toca el torn, encantada de conéixer-te. El mateix li dic, senyora! vosté ara, millor es compra una caixeta de pastilles Juanola!, encara que, només!, li refrescarà la gola, més no. La caixeta de CONTROL, per a què? no li fa tanta falta.

La senyora, des de ben prompte entrada la conversació, estava al corrent de tot el mostrador i sabia, perfectament, la qual cosa tenia a la vista. Va entrar en la conversació, com, jugant i fent-me reflexionar.

Ah!, el quixal de l’enteniment, de moment, no em fa mal.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,293 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: