Faura no està per l'oblit, La Vall de Segó, Portada, Societat

Escola de Música JGQ, 20 anys de música, ahir, fi de curs

Enrique Rey

Enric Rey

 

Festa-1

La música també es dolçeta – Forn Juan Pérez

Han finalitzat les classes de música. Ha finalitzat el curs de música 2014/2015. No vos acomodeu, la música seguix, jugant però, seguix.

Estava en la festa de fi de curs, on alumnes i familiars, tots disfrutaven jo, disfrutava de veure a tots junts. En eixe moment, me vaig anar a recordar per l’any 1995, quan la Conselleria d’Educació, va publicar una Llei en la qual, es podien constituir escoles de música. Faura, no podia faltar a la cita. Un grup de pares els quals, tenien fills estudiant música, van prendre la iniciativa.

Pare d’un alumne i bon amic meu, Vicent Campos, primer president de l’escola, em comenta el projecte i em consulta si la podria constituir, no em podia negar. Es va constituir amb la denominació de “Escola de Música Joan Garcés Queralt”. Fa 20 anys.

Festa-5El destí es pot tractar de dirigir i ordenar però, el camí, és molt llarg i no saps que et pot oferir.

El projecte de l’escola de música, es va iniciar amb molta senzillesa i humilitat i, estic totalment convençut que, seguix amb els mateixos patrons de treball.

Durant estos 20 anys, els actius de l’escola de música, més importants i, els que més a la vista estan, són: els alumnes i professors, sense ells, seria impossible dur a terme este meravellós projecte.

Festa-6Hi ha un tercer actiu en l’escola de música. Un actiu de poques unitats, un actiu que no té ni negres, ni blanques, ni corxeres, ni semicorxeres, ni fuses, ni semifuses, ni … Sí, té quelcom molt important, silencis i molt de ritme, molt! . És una obra escrita per a l’escola de música, es va escriure, fa 20 anys, per un xicotet grup de persones que es denomina Junta Directiva. Fins al dia de hui, totes les persones que han pertangut a este grup, ho han interpretat a la perfecció.

He volgut escriure este article per a reconéixer, principalment, al tercer actiu. Com he dit abans, el camí és molt llarc… Doncs bé, l’any 2008, el virus del càncer, em va provocar la tempestat del desert. Mires al teu al voltant i l’única cosa que veus, grans d’arena, només arena; algun miratge però, només és miratge. Sents que la soledat és més forta que tu, sents que la teua utilitat, a la societat, s’està perdent.

Festa-2Vaig pensar que era un altre miratge, no! va ser real. Van passar dos dromedaris muntats per dos Tuaregs. Em van indicar dos camins que s’ha de seguir, un va ser, l’escola de música Joan Garcés Queralt, el nom de l’escola, és lo de menys, l’important per a mi va ser, el grup de persones que m’estaven esperant i animant. La comunicació per telèfon i internet em feia sentir útil.

Festa-7Va ser, com trobar un xicotet oasi en ple desert. En eixe moment, el grup de persones, estava dirigit per la meua benvolguda amiga Mª Joaquina Pérez Rodrigo, presidenta actual. Què puc dir d’ella? Sé, que puc dir moltes coses però, amb permís de Miguel, només li diré, que la vull molt.

I de la resta del grup, què farem amb ells? Què puc dir de Paco Badía, és un tot terreny, allà on va, la caixa de ferramentes meravellosa, darrere; és com el Corte Inglés, té Festa-4solució per a tot. Pepe Méndez, més tranquil, més calculador, una màquina de precisió. Facundo Pérez, és necessari que estiga prim, no li dóna temps a l’estómac fer la digestió, els postres i el café se’l pren estant dret, no pot parar. Fina Gómez, tot al contrari, aparença molt assossegada i tranquil·la, és possible que la processó vaja per dins. I per al final Juan A. Gamón, ell, al contari, no! al revés. Amb les revolucions que té, amb una bleda al dia seria prou per a mantindre la talla actual de camiseta però, té la mateixa grandària, que en qualitat musical, en l’oboé, com a director de l’escola i com a bona persona.

Festa-3

Resultat del tercer actiu de l’escola, tot a punt per al concert

20 anys d’escola de música, 20 anys estic en l’escola de música. Estic convençut d’haver comés un greu error, ho vaig intentar un parell de vegades, en tot este temps no he aprés música. Música, no he aprés però, per mitjà del camí de la música, he aprés altres valors de la vida molt importants i com no! molts amics.

De tot cor, vos agraïsc moltíssim tot el que vau fer per mi.

Moltes gràcies, vos vull.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,395 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: