Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada

L´Escriptura de la Societat Obrera, un Document Històric de Faura recuperat – Capítol II

Sergi-Arrando

Sergi Arrando

Es repetix la introducció del primer capítol per a que puguen iniciar la història.

INTRODUCCIÓ:

Uns quans anys  enrere mentre investigava per fer un article al voltant de la Antigua Sociedad Musical  de malnom “La pistola”, em va arribar  un secret a veus:  s´ havia conservat  l´ escriptura original de la Societat Obrera, que un veí de Faura (El Tío Nulero), havia amagat en la soca d´ una garrofera. En arribar la democràcia, aquest document va ser recuperat i lliurat pels seus familiars.

Puc contar un llarg anecdotari amb els meus intents per aconseguir beure el document, i per fi, aquest 2013 i gràcies a les gestions de José Bea, membre de  l´ Associació de Veïns de Faura, he pogut accedir-hi i fer-lo públic per que tot el poble el puga conèixer.

També crec interessant que coneguem que aquest article ha sigut publicat en la revista Braçal del Centre d’ Estudis del Camp de Morvedre de l’ any 2015, per la qual cosa ha tingut una ampla difusió en la nostra comarca.

CIRCUMSTÀNCIES HISTÒRIQUES QUE ENVOLTEN EL DOCUMENT:

En un moment de gran tensió social  que conduirà a la Dictadura del general Primo de Rivera el 1923, la creació de la “Unión Patriótica” , partit únic a l´ estil dels ideals del feixisme, fundat l´ any següent en tot l´ estat espanyol, que va comptar si no amb el recolçament dels socialistes i de l´ UGT, almenys amb una “curiosa” passivitat. En Faura va ocórrer  un fet ben curiós, i es que la Societat Obrera tenia dret a nomenar un representant en la corporació municipal, concretament a Vicente Gaspar Nadal, però, els regidors conservadors del poble es van negar a acceptar-lo argumentant que tot i estar creada a partir de 1918, l´ any 1920 va ser clausurada pel governador civil José Calvo Sotelo una temporada, (1) i com que la llei demanava una antiguitat de 6 anys des de la creació per nomenar al representant en la corporació municipal, era evident que la norma no es complia per unes circumstàncies alienes a la Societat Obrera. La negativa va comportar la intervenció del Governador Civil que els va destituir i va nomenar a altres regidors que van acceptar al representant de la Societat Obrera  l´ any 1924.

Els  regidors expulsats van ser: Jaime Mundina, Francisco Camarelles, Federico Salvador, Samuel Condomina i Joaquin Guillem que van ser substituïts per: Salvador Pérez Navarro, Constancio Guillem Bon, Miguel Badia Badenes, José Ribelles Ferrer i Vicente Garcés Gimenez.  (2)

Ens podem fer una lleugera idea del terratrèmol que va suposar en un poble menut com Faura una decisió d’aquesta importància, ja que suposava una “humiliació” per als sectors més extremistes de la dreta local.

En  Faura, també es dóna el  fet que  la Societat Obrera tenia la  seu social en el celler on estava el trull de la família Garcés Ramón, on també assajava l´ Antigua Societat Musical de Faura (La pistola) en l´ andana, pel simple fet que la majoria dels músics eren socis de la Societat Obrera. La seu social dels conservadors estava en el carrer Wilson sense número de policia (actualment carrer Major) en el que posteriorment seria l’edifici de la Societat Obrera. En un moment determinat, concretament en maig de 1929 sorgeix l´ oportunitat d´ adquirir un edifici per part de la Societat Obrera, que a més és on estan llogats els conservadors de Faura. De sobte, i  amb ajuda de molts associats que adquiriran accions de 25 pessetes de l´ època, aconsegueixen fer front i signar l´ escriptura de cancel·lació i la de compra del local social per un preu de 12.000 pessetes.

Com es va gestar la compra en la refereix Joan Garcés Queralt , que narra: “En aquella apoca vivia Ximo “el Ferrer” que era ferrer i corredor de finques, que en assabentar-se  en secret que volien vendre el local, li ho va comunicar a la Junta Directiva i els llogaters li van demanar al pare de Joan Garcés Queralt, que volia recuperar la casa per obrar-se-la per a la seua família si podia ajudar-los en l´ adquisició del nou local. Com el seu pare era comprador de taronges i tenia alguns diners estalviats els va ajudar en el que va poder.”  (3)

Pel que fa als Presidents de la Societat Obrera, van ser tres.

Esta història la comptaré en tres capítols.

Capítol II – Segon President: ASENSI CABO AVINENT (1898- 1979)

Nascut en Albalat dels Taronchers, la seua família es va traslladar a Faura on van comprar la casa on encara viu la família Cabo. Es van dedicar a treballar la fusta com ebenistes, constructors de taüts, de retaules religiosos, etc. Es va casar amb Vicenta Nadal Estorch, veïna de Faura que provenia d´ una família amb tendències polítiques que eren radicalment contràries a les del seu futur marit, però, es van enamorar i a la fi el sogre d´ Asensi Cabo va donar el consentiment per què es casaren.

L´ any 1935 consta documentalment que era al front de la Societat Obrera entre altres coses per que havia estudiat magisteri, i en acabar la guerra civil, va ser falsament denunciat per participar en la crema de l´ església  de Faura.

Cabo-1

FOTOGRAFIA DE LA BODA D´ASENSI CABO AMB VICENTA NADAL ESTORCH. ARXIU FAMILIA CABO MESEGUER.

Altres fonts afirmen que com que era fuster, part de la fusta del retaule major li la van portar al seu taller ( el que van cremar principalment eren les imatges religioses) i d´ ella es van anar construint objectes per a la vida quotidiana del poble.

Va estar vuit mesos empresonat en la presó del Puig, sotmès moltes vegades a tortura . Quan la família va aconseguir les signatures que podien provar la falsedat de l´ acusació, abans de deixar-lo lliure, el van apallissar i va vindre a Faura ferit i a peu des de la presó del Puig camp a través, per evitar els freqüents controls a les carreteres.

Cabo-2

ESGLÉSIA DELS SANTS JOANS – FAURA

No mai va  voler comptar ni als fills ni als néts la seua experiència en la guerra ni en la presó.

Aquest veí del poble i la seua família, van donar una lliçó de reconciliació,  ja que en les darreries de la dècada dels seixanta o primeries dels setanta, el rector  Josep Puchol Esteve, seguint una moda de l´ àpoca, va desfer el púlpit on va estar treballant Asensi Cabo  en l´ església dels Sants Joans de Faura  en acabar la guerra civil,   i van convidar a Asensi Cabo a emportar-se la fusta. La seua nora Conxa Meseguer, a poc a poc, es va endur algunes fustes treballades, ja que Asensi  ja era molt major per emportar-se-les tot sols. Als pocs anys de faltar Asensi Cabo, el Rector Josep Martínez  Rondán va demanar a la família si volien retornar aquestes materials per fer un faristol en l´ església, i  en l´ actualitat, part del material des d´ on  es continua llegint  l´ evangeli està feta amb la fusta treballada per una persona falsament acusada de cremar l´ església de Faura (19)

Cabo-3

FOTOGRAFIA D´ASENSI CABO AVINENT. ARXIU FAMILIA CABO MESEGUER.

Cabo-4

MAGATZEM DE TARONJA ON TREBALLAVA VICENTA NADAL ESTORCH. ARXIU FAMILIA CABO-MESEGUER.

Cabo-5

MAGATZEM DE TARONJA ON TREBALLAVA VICENTA NADAL ESTORCH. ARXIU FAMILIA CABO-MESEGUER.

Cabo-6

LÀPIDA DE LA FAMILIA CABO NADAL

 

Pròximament, Capítol III – Tercer President: JOSÉ AUNÉS RODRIGO (1886-1952)

 

 

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: