Entrevistes, Faura no està per l'oblit, La Vall de Segó

Mª Ángeles Mesa, l’única filla del camp de futbol de Faura

Enrique Rey

Enric Rey

 

Mesa

Mª Ángela Mesa Luengo

Vaig ser a buscar a Maria Ángeles Mesa Luengo, veïna de Faura. Vos preguntàreu, perquè aniria a buscar-la? Hi han moltes raons per a fer-li una visita però, en este cas, ha sigut per un esdeveniment únic en el poble de Faura i, probablement, en tota Espanya.

Nàixer és, només una vegada; lloc, només pot ser u, fins ací, tot normal però, ara ve la seua exclusivitat. Maria Ángeles Mesa Luengo, va nàixer en els vestuaris del camp de futbol de Faura.

Tota esta xicoteta història que vos vaig a comptar de la família Mesa – Luengo, va començar al finalitzar la guerra civil.

El Sr. Antonio Mesa i la Sra. Ángeles Luengo, estaven evacuats a Lleida. Allí, es van conéixer, es van fer nóvios i posteriorment se’n van anar a Madrid, a contraure matrimoni. Ángeles, era de Madrid i Antonio, de Màlaga.

A Madrid, van nàixer els primers cinc fills dels set que van tindre: Antonio, Ángel, Tomás, Rafa i José María.

A Madrid, vivien en unes coves que estaven situades en el barri madrileny de Carabanchel Baix. No hi havia molt treball per alimentar tota la família. El Sr. Antonio, en la guerra, va conéixer un veí de Benifairó i, tota la família, van prendre la decisió d’emprendre viatge cap a València, concretament, a Benifairó, com? estava complicat! no hi havia diners per a tant de bitllet de tren. Amb el quint fill, José María, amb un mes de vida, tota la família es posen de camí, mai millor dita, van començar el viatge a peu. Ángeles, carregada amb el seu fill xicotet i Antonio, carregat amb els pocs efectes, mantes i roba que posseïen, i amb els quatre fills restants, els quals, quan els apareixia el cansament, els feia jugar pel camí i així, despistar-los el cansament. Van arribar al poble de Castejón, allí un camioner va parar i els va portar fins a València.

Mesa-3

Matrimoni Mesa-Luengo, amb els tres fills menuts José Maria, Paco i Mª Ángeles

Van tornar a caminar una altra vegada fins a arribar a Puçol. En el camí, quan els fills es cansaven, el pare els tirava taronges perquè foren a arreplegar-les i així, es tornaven a espavilar. A Puçol, es van quedar a dormir, en l’hotel no!, van trobar unes oliveres i davall les seues branques, es van gitar coberts per unes mantes. Es van assabentar més tard, en eixes oliveres va acampar Aníbal, abans de conquistar Sagunt. A l’alba, aparegueren totes les mantes cobertes de blanc per la gran quantitat de rosada.

Van seguir el camí i, quan van arribar a Sagunt, van preguntar i els van indicar que agafaren el camí de Les Valls. Van arribar fins a Benifairó i, allí, es van instal·lar en un garroferal. No hi havia cap caseta en el garroferal, no! van posar les mantes davall les garroferas i, van estar vivint tres setmanes en el dit jardí.

D’allí, se’n van anar a viure a unes coves del barranc de Benifairó. Van estar 4 anys vivint en la cova. Durant estos quatre anys, van tindre el quint fill, Paco Mesa.

Mesa-4

Els cuatre fills majors: Antonio, Ángel, Tomás i Rafa

Arriba un altre canvi. El veí de Faura, Francisco Camarelles, estava construint tres casetes per als vestuaris del camp de futbol de Faura. Què va passar? Antonio treballava per a Paco Camarelles i, este li va preguntar: Antonio, faig una caseta més i te’n vas a viure amb la teua família al camp de futbol? Antonio va dir que, val! . Li van posar la condició que, abans de cada partit, havien d’agranar el camp de futbol. Tots els partits, tota la família agranava el camp. No havia herba, estava ple de pedres. I posteriorment, havia de pintar les ratlles del camp.

Havien 4 casetes, una era la cantina, una altra gran, amb dos habitacions, on les usaven per a dormir els fills, una altra per a dormir el matrimoni i cuinar i, l’altra, servia com a galliner, on també havien titos, patos…

Mesa-1

Sr. Antonio, el fill Tomás i Mª Ángeles

Què passava quan havia partit de futbol? en la caseta, de les dos habitacions, on dormien els fills, els llits de dormir i tot tipus de mobiliari havia d’eixir d’elles perquè, cada equip de futbol, havia d’ocupar la seua caseta per a canviar-se i, posteriorment, dutxar-se. Era la caseta dels vestuaris. La caseta del galliner, l’havien de netejar i desinfectar, era la de l’àrbitre. En algun partit, al finalitzar, alguna ploma de l’àrbitre tambè s’hauria d’arreplegar.

Quan açò ocorria, en cada partit, els animals ja tenien la lliçó ben apresa, coneixien l’home de negre i en fila índia se n’anaven a la muntanya La Rodana. Al finalitzar el partit, tornaven a la seua caseta. Després, els fills es passejaven per la muntanya, sempre hi havia algun ou, alguna gallina no podia aguantar fins a finalitzar el partit.

Angel-Mesa

Ángel Mesa Luengo

Als pocs mesos d’instal·lar-se, corria l’any 1954, la Sra. Ángeles, es queda embarassada i esta vegada, per fi! és una xiqueta. No se’n va anar a l’Hospital no!, va ser la comare al camp de futbol i, en els vestuaris, va nàixer María Ángeles Mesa Luengo. No he vist la seua partida de naixement, el normal és que indique carrer, número i, poble; en este cas, això del poble, està clar però, en la casella de carrer? posarà: camp de fútbol?.

En la fatxada de la caseta, Antonio tenia una parra que feia molta raïm. Alguns grans els col·locava en aiguardent i en l’hivern, a la nit, un granet anava bé per al fred.

Els vestuaris no tenien aigua, quan hi havia un partit, pujava el “Tío Serraor”, amb el seu carro i bóta plena d’aigua, sempre aigua per als jugadors. Al finalitzar el partit solia sobrar algun litre, ho aprofitava la família. La resta de dies havien de baixar amb cànters, al poble, per a omplir-nos en la font. La Sra Ángela, per si no tenia prou amb 7 fills i el marit, anava a guanyar-se el jornal anant a agafar taronja. La roba, ja vos podeu imaginar la quantitat! l’havia de llavar a la nit però, no a casa! anava al llavador, la roba pesava més, estava mullada. Els seus fills li havien d’ajudar.

Mesa-2

La Senyora Ángela, en un dia de collir taronges

Uns quants anys, Margarita Carrascosa i Marisol “La Parrala”, també van viure amb la família Mesa-Luengo, en el camp de futbol. Els llits eren immensos, dormien 11 persones.

Com a anècdotes els comptaré:

·Sa mare, al principi d’arribar a Faura, en el primer hivern els deia als seus fills: els fulls dels tarongers no cauen! En els arbres de Madrid, els fulls si cauen.

·En el col·legi i en altres situacions quan li preguntaven: María Ángeles, on vius? la seua resposta: En el camp de futbol. La miraven fixament i es preguntaven: m’estarà prenent el pèl?

·La primera vegada que va vindre la seua iaia de Madrid, deia que no entenia res de la gent d’ací i li preguntava a la seua filla: que tots els veïns de Faura, són família? Tots diuen “el tio Pepe”, “la tia María”. Clar, ella venia de la capital, allí és, “señora María”, “señor Pepe”.

Mesa-5

Dia de la Comunió de Mª Ángeles Mesa

·Quan en la nit hi havia lluna plena, aprofitaven per a jugar, els jocs podien ser d’allò més normals, per a ells clar! jugaven a l’amagatall entre les vinyes i en el cementeri, allí ningú es xivaria on estaven amagats!.

·Sa mare, al principi, sempre els deia als seus fills que, quan se n’anara a l’altre món volia descansar a Madrid. Al pas dels anys Faura, li va fer canviar. Descansa a Faura.

Tots els germans van prendre la comunió vivint en el camp de futbol, la banda de música de Faura, no pujava a arreplegar-los al camp, baixaven ells a casa la tia Francisca “la Diega”, carrer Santa Bárbara.

En el camp de futbol, van viure sobre els 20 anys. D’ací van passar a viure, uns tres mesos, a casa “la rosquillera”, de lloguer fins a finalitzar la casa que, actualment, residix Mª Ángeles.

Als 16 anys, es va fer nóvia d’Enrique Marti, i als 24 es va casar. Ha tingut dos fills.

Fa sobre els 12 anys, ella i el seu marit, van passar un temps complicats de salut, per sort, tot ha passat.

María Ángeles, forma part de la gran família Mesa-Luengo, família apreciada a Faura i en els altres pobles de les Valls.

María Ángeles, em compta que ha sigut, i és, feliç a Faura i especialment, en la seua infància, en el seu camp de futbol.

VÍDEO ENTREVISTA

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,292 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: