Àlbum de Fotos, Història, Portada, Societat

“Fiestas Patronales Faura 1975”, amb Reina i tot

Enrique Rey

Enrique Rey

Llibre-1Per aquell any 1975, les festes es denominaven “Fiestas Patronales Faura” Com en l’actualitat, també hi havia una comissió de festes però, a més, hi havia una cort d’honor i una reina.

La reina d’aquell any va recaure en Leonor Escobar Rodrigo, tenint 6 Dames d’Honor que li acompanyaven en tots els actes festius.

En un principi, ser reina de les festes de Faura, significava un gran protagonisme entre els veïns i resta d’assistents a les festes. No sols significava col·locar-se la peineta i a lluir-la, no! Igual la família de la Reina com la de les seues Dames d’Honor, sabien que anaven a haver de sufragar una gran quantitat de gasto per a poder realitzar este esdeveniment. Ja sé, era voluntari. En alguns anys va haver-hi dificultats per a trobar una reina, sempre per raons de poder arribar a tals pressupostos, sí la seua família acceptava el repte no volia ser menys que la Reina de l’any anterior.

L’esdeveniment de la proclamació de la Reina i les seues Dames d’Honor, va començar a realitzar-se l’any 1969. La Reina i les seues Dames d’Honor eren triades, per la Corporació, com a representació de les Festes. No tenien cap opinió sobre la programació festiva a realitzar.

En les festes de l’any 1975, va ser el primer any on la Reina i Dames d’Honor, no van ser triades per la Corporació. La comissió de festes estava formada per xiques i xics de la mateixa edat. Entre elles es va triar la Reina i la resta van ser les seues Dames d’Honor. També va ser el primer any que podien opinar per a la realització del programa de festes, abans sempre van ser els hòmens. Bo, van opinar, la veritat! no molt.

Les festes sempre s’iniciaven amb la proclamació de la Reina de les Festes i el seua Cort d’Honor. La duració d’este privilegi, era d’un any. En este acte de l’any 1975, la Reina ixent, Maite Izquierdo que va ser proclamada l’any anterior, li feia entrega de la corona a la Reina entrant.

Llibre-2La reina i el seua Cort d’Honor, totes anaven guapíssimes en la proclamació de la Reina i en el dia a dia, també. Les sis Dames d’Honor, apareixien per un corredor, acompanyades i, agafades del braç per un fester, tot elegant i amb una cara de satisfacció que el seu somriure li arribava d’orella a orella. La Reina, acompanyada per l’alcalde de Faura, en este cas per, Jesús Forner Pérez. Els dos feien una parella de cine, de Hollywood, caminant per l’estora roja amb direcció a la xicoteta escala que els feia arribar a l’escenari. Un escenari ple de rams de flors i tot decorat amb teles vellutades, estes li donaven un toc d’elegància i glamur a l’escut de Faura, que lluïa en tot l’alt del decorat.

L’alcalde, ja tenia experiència d’altres anys però, Leonor era la primera vegada i, tenia tanta il·lusió que, tal com anava caminant per l’estora s’apreciava la sensació que el seu trage anava estirant-se, el seu cos s’estava sobrealimentant d’emoció i tota ella s’estava creixent.

Una vegada tots organitzats en la part alta de l’escenari, s’iniciava la proclamació, amb la participació d’un mantenidor i posterior protocol del pas de la corona de la Reina de l’any anterior a la Reina acabada de proclamar.

Una vegada finalitzada la proclamació, l’orquestra que sempre estava preparada, en este cas ELS MILLERS, comença a tocar i el ball s’inicia amb una primera parella de luxe, l’alcalde i la Reina de les Festes, posteriorment, a poc a poc es van incorporant les seues Dames d’Honor amb els seus corresponents acompanyants. Ja en la segona cançó s’incorpora la resta de veïns que assistixen a tal esdeveniment.

Una vegada finalitzat este acte, les festes comencen la seua programació.

Festes-75-5En cada any pels, mesos d’octubre – novembre, es fea una assemblea veïnal la qual cosa, hui es podria denominar “Participació Ciudadana”. Curios que en estos últims anys no es realitza, no sé per què? Començava presentant els jóvens que organitzarien les pròximes festes posteriorment, es passaven comptes amb els veïns i saber on s’havien gastat els diners durant la festa anterior, tenint la possibilitat de fer observacions, consultes i fer noves propostes. I per a finalitzar, es parlava dels festejos que es podrien realitzar en les pròximes festes. Per exemple: algun veí comentava “Si no es fan vaques en la plaça jo, no pague festes”. Ara, tot això, no pot ser.

La Comissió de Festes, estava integrada per 26 jóvens, 20 xics i 6 xiques. dels 20 xics, es van triar els 6 que havien d’acompanyar a les Dames d’Honor. Les Dames d’Honor podien ser tantes com a xiques eren festeres.

Van ser 14 dies de festes, tota una marató. Com les festes van ser tants dies i per a estalviar els sous de muntatge de la plaça de bous desmuntable, la van muntar ells, bo entre uns quants! com sempre, hi ha algun que s’escaquejava. La van muntar bé, no es va escapar cap vaca. Es va muntar en una esplanada que hi havia en l’inici del carrer Sant Joan, baixant pel musical. Per aquell temps no havien ni carrers, ni cases per eixa part del poble. Tots els espectacles es van realitzar en la plaça de bous.

Per a cobrar les festes als veïns, van utilitzar el sistema d’anar a cobrar per les cases i es feia un cupó per cada mes. Com a anècdota, dos clavaris van ser a cobrar a una casa, criden a la porta i de dins pregunten qui és? Els festers! De dins se sent “espereu”. S’obri la porta i, ix l’amo de la casa amb una corbella, clar! Éstos, a córrer. Van donar part a l’alcalde de tal fet.

Llibre-3Com a curiositat, el fotògraf va ser, a la plaça Enric Garcés, per a fer-li una foto a la fatxada de l’Ajuntament, per a la portada del programa, ningú va avisar per a la foto. Què va passar? Ningú de l’Ajuntament sabia res i les banderes no estaven col·locades en els seus pals. L’alcalde va fer que es tornara a repetir la foto en un altre dia. Les banderes que ondejaven en aquella època eren: La Nacional, la Falangista i la Carlina.

Tots els dies i a primera hora, volteig de campanes i mascletá. El volteig era econòmic la mascleta, no crec que la cremaren tots els dies.

Van comprar diversos bous, u, de la ramaderia Vitorino Martín. Es va tancar en una casa antiga del carrer Cavallers. El bou va ser un fracàs.

Es va fer carrera ciclista, concurs de tir al plat, balls, teatre en valencià, cordá, castells de focs artificials, processons, cavalcada, concert a càrrec de la Societat Joventut Musical de Faura i com no podia faltar per aquella època, espectacle de varietats musicals. Per aquells temps, no era fàcil veure cantants, còmics, mags i les necessàries vedetes. Per a molts, era l’única pantorrilla que podia veure en tot l’any.

Unes festes d’aquells temps on, la participació veïnal, estava més present i compromesa en els actes festius. Ara, els diners, supera a la participació.

Agrair la col·laboració d’este article a Pascual Beltrán. També va ser clavari, i com podreu comprovar en l’àlbum de fotos que s’acompanya a l’article apareix, més xulo que un huit, amb el seu trage blau i corbata roja i com no, amb la seua Dama d’Honor.

Gràcies Pascual.

Programa de Festes i Fotos de la Proclamació de la Reina de les Festes i Dames d’Honor

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: