Àlbum de Fotos, Benavites, Benifairó, Faura no està per l'oblit, Història, La Vall de Segó, Portada, Quart de les Valls, Quartell

D. Rafael López Bomboi, mestre d’escola, mestre de Quart i de Les Valls

Francisco Dura

Paco Dura

                   AQUELLA ESCOLA UNITÀRIA DE QUART DE LES VALLS ALS ANYS 50.


Des de finals de la década dels quaranta i tota la del cinquanta del segle passat, a Quart de les Valls hi havia una Escola Unitària, força singular. En aquell temps ni es coneixia això de la “ratio escolar”. El mestre, Rafael López Bomboi tenia uns cinquanta alumnes del poble en l’Escola Unitària, on estavem des dels sis als catorze anys la majoria. Ademés, hi havia un nombrós grup d’estudiants de batxillerat (almenys trenta o més), que venien dels cinc pobles de Les Valls.

Això era una situació utòpica a hores d’ara, però era el que hi havia en la Espanya de la postguerra i fins als anys seixanta, en els que anà canviant el panorama de l’Educació.

Quart - Escola D. Rafael López - Batxillers Les Valls 1950

Quart – Escola D. Rafael López – Curs 1953-1954

Aquell mestre, “Don Rafael”, vingué a Quart en els anys de la postguerra i la gent patia molt perquè no hi havia diners. Damunt, tingué la mala sort que la filla major, “Bego”, que també està en la foto dels estudiants de batxillerat (entre Amelia i Armanda) va patir una greu malaltia i com els medicaments els mestres els tenien que pagar integrament, es va vore molt necessitat. D’ahi que li autoritzaven fer tantes classes particulars. I ell complia en tot, encara que de vegades els nervis se li pujaven de to i emprava recursos, digam, “poc ortodoxos” per al temps actual, però considerats normals aleshores. També hi havia families que podien i li ajudaven, en particular una familia de llauradors més acabalada, es va significar en l’ajuda al mestre.

La seua esposa, “Doña Juanita”, també era mestressa, però no havia aprobat les oposicions i no tenia plaça. Almenys, era el que deien tots. I esta dona era “ama de casa” i ajudava al seu marit en les classes dels estudiants de batxillerat. Aleshores, apart de tenir 50 alumnes en l’Escola Unitària de xiquets de totes les edats, des dels 7 als 14 anys, en horari normal. Molts d’aquells xiquets es quedavem un hora pel matí i una altra per la vesprada a les “classes de repàs”. I pagavem tots 25 pessetes al mes.

                                      ALUMNES DEL CINC POBLES

Ademés, anavem xiquets i xiquetes dels cinc pobles, pagant durant la jornada escolar i feien el mateix que els de Quart, en Ensenyança Primària. I fóra d’eixe horari, al migdia. I de vesprada, a partir de les cinc, fins a les set o les huit, anaven els estudiants de batxillerat dels cinc pobles (que són eixos de la foto). Allí hi havia estudiants de primer a quart curs de Batxillerat. Fins i tot, hi havia alguns altres més majors, de cinqué o sisé de Batxillerat (en aquell temps, hi havia Batxillerat Elemental i Superior). I també recordé que hi havia dos o tres xiques més majors que estudiaven Magisteri. Tots, per supost, després es tenien que examinar per lliures a Valencia, a l’institut de Lluis Vives els xics; i al Sant Vicent Ferrer, les xiques.

Es podem imaginar com acabaria aquell home cada jornada, malgrat que la dona era mestressa i li ajudava amb els batxillers. Damunt, al mesos d’hivern encara feia Escola d’Adults O siga, tot una barbaritat.

Escola D. Rafael López Curs 1953-1954

Quart – Escola D. Rafael López – Curs 1953-1954

Una situació impensable a hores d’ara, clar. Com els mètodes que emprava per corregir al que “s’entortava” un poc. Per a eixos tenia una “paleta”, on el que parlava molt o es menejava li feia “parar la mà” i li la calfava un poc. (I jo sé el em dic).

En el parell de fotos que il.lustren aquest comentari (Curs 1953-54), veiem als alumnes de Primària del poble. Supose que la gent de Quart en coneixerà a prou dels que estem en la foto (jo era dels més menuts, amb sis anys) al pati de l’antic claustre del desaparegut convent servita, on estava l’escola en una planta baixa. I el mateix ocorre en l’altra imatge, en la que està el mestre, “Don Rafael” i “Donya Juanita” amb els estudiants de batxillerat que venien dels cinc pobles de Les Valls. Fins i tot, algú d’aquells arribà a ser alcalde del seu poble, com Jesús Forner, de Faura. I d’altres, malauradament, ja han faltat, com ara Armanda Vilar i Amadeu Roig, tots dos de Faura. I també faltaren Enric Ramon i Paco Soriano, de Benavites.

Ademés de tot açò, encara tenia temps per pintar quadres. I ho feia molt bé. El dibuix se li donava de forma espectacular.

                               UN “PIQUET” TRAIA AL MÉS DÍSCOLS

Ara, quan es reunim els amics que anavem junts a d’aquella escola, recordem amb somriure les anècdotes de tot tipus que passaven dins d’una aula atapeïda de pupitres, xiquets i xiquetes. I, singularment, quan algun alumne d’aquells que eren més díscols, era cridat a l’ordre a la taula del mestre. I com que no volia eixir de forma voluntària, el mestre deia “sacar a fulano” i es formava un “piquet” per a traure’l a estirons i més d’una vegada es quedava enganxat al pupitre en terra, amb el consegüent escarot de la classe. I el mateix passava, quan el mestre descobria que algú o alguns feien “fuchina” (faltar a classe sense motiu) i començava l’investigació a vore qui havia sigut el cervell de l’operació. En fi, records d’una época que no té res a vore a l’actual i que també tenia el seu “encant”.

Estudiants-D.-Rafael-Lopez-

Quart – Estudiants D. Rafael López – Anys 50

En la foto, tenim malaurdament, alguns que ja han faltat, En la fila de darrere, el primer per l’esquerra, era Pedro Cantín, de Benifairó de les Valls, que va morir de forma sobtada quan tenia 18 anys i feia pocs que havia deixat d’estudiar amb “Don Rafael”. La que està davant d’ell, era “Bego”, la filla del mestre, que també ha faltat. Com també ha mort la que xica que està darrere d’ella, era Lolita Gil, de Quart. I el que està a la dreta, amb ulleres i pantaló curt, Enric Marqués, de Quart i que també va morir fa uns anys. Al mig de la foto, tenim Juanita Piris, de Faura. I un poc darrere, tercera per la dreta, Filomena Marqués, germana d’Enric. Ésta era de les més majors i estudiava Magisteri. Davant, al costat de “Bego”, tenim Lluis Miguel Beltrán, de Quartell i Agustín Gaspar, també de Quartell i fill del farmacèutic d’aquella època. I a la dreta, amb corbata, Vicent Andrés, de Quart. Tots ells eren del grup dels estudiants. La foto està feta al costat de la porta d’entrada a la part de l’antic convent on estava l’escola baix i dalt l’ajuntament.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,293 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: