Faura no està per l'oblit, La Vall de Segó, Portada, Societat

Els nostres fills tindran autopista o carretera, en el seu futur?

Enrique Rey

Un dia d’esta setmana, com en un dia més de la meua rutina habitual, he anat a l’hospital. He arribat enjorn, havia de fer-me analítiques i un tac, el matí era especial.

Els meus braços han sigut, infinitat de vegades, foradats; ja saben el que els espera. Estan tranquils. Enfiles el corredor amb direcció analítiques, els braços seguixen tranquils, però la inquietud de la nou punxada, comença per el teu cap i, vas notant que, a poc a poc, t’està arribant a les teues cames una debilitat, no és perquè estàs en dejú és, per una mescla de por, de l’atac de l’agulla, en poca dosi i, en la incertesa del resultat, en molta dosi.

Arribe a la sala, com quasi sempre, plena; com quasi sempre, els pacients amb una edat de més de 40 anys i acompanyats; s’aprecia la por en la sala. Esta mitja d’edat et recorda la teua, se’t pot pujar la moral, pensant “no sóc l’únic” o, se’n pot anar al sòl del tot “De quaranta per a dalt, no et banyes la panxa”, les bugies comencen a fer perla.

Em hospitalcriden i em pose a la cua per a entrar en la sala d’extraccions. Des de la cua, s’observa, per la porta entre oberta, a unes quantes infermeres amb la seua agulla entre les seues mans. T’augmenta la debilitat en les teues cames.

De sobte, i quan estava a punt d’entrar, una circumstància fa que totes les tremolors de les meues cames desapareguen per complet. No va ser perquè vaig pendre una gran dosi de valor, ni aigua del Carme, no! Un aborronador plor, d’una xiqueta de només un any, ix de la sala d’extraccions i inunda tota la sala d’espera. És cruel veure a un xiquet/a, que a tan curta edat, patir qualsevol malaltia. Esta imatge és prou motiu per a eliminar les teues tremolors.

Pas a la sala, sent-se ací -me diu una infermera. Em sent, mire al front i el primer que veig, una infermera, amb el seu somriure, no sé com classificar-lo, i la seua goma elàstica entre les seues mans, pregunta -quin braç vols? -me té igual, hui eixiré com un colador. La xiqueta, continua plorant amargament. No és perquè li feien mal, és perquè no es deixava punxar. Estava en els braços de son pare, al seu costat, sa mare i darrere, la seua iaia; davant la infermera, amb una mà sostenia una nina i amb l’altra, la jerenguilla amb la seua agulla, esperant un bon moment que la xiqueta no es moguera i agarrar-la de sorpresa. Penseu que la xiqueta es fixaria en la nina? sabeu que no! Tota la seua família, que si besets, que ens anem a jugar, et comprarem un gelaet, … res, la por era terrible.

tacLes persones hem de tindre el sentit de la por, açò és el que ens fa protegir-nos dels grans perills. La xiqueta, ja sabia d’este perill i se sentia protegida per la seua família.

El que encara no sabia la xiqueta és que, el camí que té per recórrer és molt llarg amb una contínua lluita contra totes les adversitats, no sols naturals, si no, generades per les mateixes persones. La seua família, no podrà protegir-la sempre. El seu creixement serà un constant aprenentatge i reciclament de la vida per a saber distingir els camins que se li puguen presentar.

La societat de poder està traçant una autopista i una carretera. L’autopista et permet circular més ràpid i tranquil, a penes hi ha senyals de prohibit, a tot cas, són de consells. El peatge, no és preocupant, va amb destinació a l’alt nivell econòmic. La carretera és una altra cosa. Hi ha rotondes, clots, corbes perilloses, senyals de prohibit avançar, prohibit aparcar, màxima velocitat 100 km, si et quedes sense gasolina et multen,… bo, infinitat de senyals de prohibició o d’obligació. El destí de la carretera és molt diferent, direcció, baix nivell econòmic.

Hi ha una tercera que no sé com qualificar-la, si autopista o carretera. La usen els polítics que viuen de la política. Quan els interessa diuen, i et fan veure, que ells circulen per la carretera. Alguna vegada heu vist passar als ciclistes de la Volta a Espanya per la carretera? i, en la mateixa carretera? Perquè el mateix ocorreix, els veus passar i ja no els tornes a veure fins a la pròxima Volta a Espanya i que passen per ací! clar. Tu, segurament, l’endemà hauràs d’anar a l’oficina de l’INEM i, possiblement, hauràs de tornar. Ja pots anar vegades a l’INEM que per allí, no els veuràs. Circulen per l’autopista.

Esta xiqueta, no sé, si el seu futur serà de carretera o d’autopista, la qual cosa sí que sé, és que, tots els usuaris, igual de carreteres que d’autopistes, a partir dels 40 anys, començaran a necessitar algun tipus d’oli per a lubricar l’interior del seu cos. Ningú s’escaparà, ara que, els usuaris de l’autopista, sempre tindran autopista per a tot.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: