Partit Popular de Faura

Temps de desconnexió?

Maria

María Ramón

És igual. Per molts avisos que es manen sobre les destrosses que suposa sentir-se independent, i ser-ho, evidentment, res canviarà l’opinió dels que viuen en aquest núvol, en aquest “somni”. És inútil confrontar racionalitat amb sentimentalitat, guanya la posada en escena, la visió infantil. Els han promès la tan somiada Arcàdia i s’ho han cregut, i davant aquest somni no hi ha res ni ningú que puga  fer-los veure la vertadera realitat. Presumeixen de ser un col·lectiu guiat pel “seny” i són, en la seva mitat més expressiva, una sèrie de gent abstrets en malenconies amb la seva frase de capçalera: “Espanya ENS roba”. L’altra meitat de la societat, excepte alguns casos prou sonats, no trau el cap de l’aigua per por a l’exposició del sol, i no acaben d’entendre que així, tot i que s’evite una possible insolació, corres el risc de morir ofegat.

La Catalunya política, mediàticament omnipresent, es dedica mentres tant a la consecució dels postulats presumptament majoritaris: sembla com si una descomunal massa hagués votat per la independència d’Espanya, per la nova sobirania dels ciutadans catalans, quan les xifres reals no han dit això. Dóna la impressió com si els catalans només tinguessen al seu cap el disseny del seu país “aïllat”, separat del món immediat, quan no passa això en mirar el nombre de vots. Els lluitadors insisteixen en la fotografia d’un poble aixecat en ànsies, dirigit en massa a la porta d’eixida. Envirtut d’això, la Catalunya oficial del nacionalisme independentista ha dedicat totes les seves energies a buscar la majoria necessària per establir el govern somiat: una administració amb el únic mandat d’organitzar un massiu acte de desobediència social i desacatament a les lleis en virtut d’un suposat mandat plebiscitari, que evidentment, no s’hadonat. En aquests mesos, molt s’haparlat de la desconnexió, independència, Agència Tributària catalana, del ja famosíssim Art. 155 CE, que ha generat tantes hores de debats, amb veus a favor de la paralització de la tan anomenada desconnexió, i altres justificant que ni l’article de la Carta Magna podria parar aquest procés ja en marxa.

Personalment, atrevit com menys emsembla afirmar que un article de la Constitució pot “saltar-se a la torera”. Sinó respectem l’ordenament jurídic i les seves lleis podem ficar-nos en un terreny pantanós molt difícil d’eixir sense ferides conjunturals. Ara ja no es tracta d’una declaració exculpatòria sobre l’organització d’un referèndum il·legal, en el qual pots “culpar” als voluntaris, i sortir del jutjat saludant a tota la gent que ha decidit escoltarte i acompanyarte a declarar.

Ara, la gent requereix d’actuacions i propostes, moltes d’elles pot ser que estiguen fins i tot acariciant la línia roja de la il·legalitat.

Recordar que no és legítim trencar un ordre democràtic sense el respecte d’una majoria clara i estable.

Comentarios

Aún no hay comentarios.

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,363 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: