Àlbum de Fotos, Esports, Història, La Vall de Segó, Portada, Quart de les Valls

DEL FERRERET AL CAMP DE LA FONT – QUART DE LES VALLS

Francisco Dura

 

 

 

 

La passió pel futbol fa reviure a Quart l’ambient dels anys quaranta i cinquanta del segle passat

PACO DURÀ/Quart de les Valls

La passió pel futbol ha tornat als pobles de Les Valls, i en particular a Quart de les Valls on tenim el cas més recent. Un ambient que als més majors els fa recordar aquella animació que hi existía fa seixanta o setanta anys, quan diumenges per la vesprada hi havia partit de futbol en algun dels pobles de Quart, Faura o Benifairó. Enguany i gràcies a l’empenta d’un grup de jovens encapçalats per Nèstor Albert ha tornat a haver-hi un equip federat a Quart de les Valls, que disputa la lliga en segona categòria regional, amb jugadors dels cinc pobles de l’antiga Vall de Segó.

S’ha creat un club, sota el nom d’Atlètic Quart, que recull d’alguna manera la memòria d’èpoques passades, de quan en els anys quaranta i cinquanta del segle XX es jugava al futbol, primer al Camp del Ferreret, al terme d’Almenara, en plena muntanya; i després al Camp de la Font, que és l’actual, tot i que la seua fisonomia haja canviat per acollir al seu voltant un complexe poliesportiu on n’hi ha també frontó, piscina, tenis, gimnàs i parc d’esplai per als menuts.

FOTO--1.-Equipo-del-CD-Quart.-Años-50.

CD Quart – Anys 50

Un garrofer per a vestidor

El camp del Ferreret era una esplanada entre la muntanyeta del matéix nom i garroferals, al peu de la Rodana d’Almenara, una paratge que hui no es sembla res a d’aquell, perquè ara s’ha convertit en horts de tarongers. Allí, el vestidor era un garrofer per a cada equip i els embolics i les baralles, per protestar als àrbitres o entre els jugadors eren prou freqüents. Damunt, com era terme d’Almenara, la Guardia Civil de Les Valls no tenia competència per anar a controlar l’ordre, encara que en un partit del Quart contra l’equip de Moncofa es va muntar una bona gresca on intervingueren alguns guardies civils de Quartell, que havien anat com a espectadors.

Trasllat al costa del poble                      

A principi dels anys 50 del segle passat es va vore la conveniència de traslladar el camp de futbol més prop, a un altre garroferal, a l’eixida del poble,  camí de la Font de Quart. Eren uns terrenys de les families Asensi i Marqués. I allí amb la mà d’obra debades, gràcies tots els que hi anaven a ajudar eren voluntaris, veins del poble que per afició al futbol o per solidaritat recolzaven la iniciativa; alguns fins i tot aportaven de la mateixa manera els seus cavalls o maquinària per serrar els arbres, traure i arrossegar la pedra, per després aplanar el terreny i fer una modesta graderia. L’alcalde d’aquella época, Tonico Ribelles, gran aficionat al futbol tingué molt a vore en tot allò. Faltaven els vestidors, però al principi els equips es canviaven en cases particulars, els visitants i l’àrbitre; i els del poble en la cisterna, al patí de l’antic convent. I des d’allí ja començava l’espectacle per als més menuts, moguts per la curiositat de vore com els jugadors anaven a peu per mig poble fins arribar al camp de futbol, mentres pel camí la gent eixia a donar-los ànims, cridant i aplaudint.

També van ser voluntaries les dones que cosiren i brodaver les samarretes per als jugadors. Així com les que cada setmana duien al llavaner la roba en la que l’equip disputava cada partit.

Inauguració contra l’Esplai

D’eixa forma, en 1954 es va inagurar el Camp de la Font, que és el mateix dara, amb un enfrontament de máxima rivalitat, Quart contra l’Esplai, que era l’equip de Benifairó de les Valls. I segons recorda Vicent Marqués, que fou el delegat de l’equip durant aquella época, “es van recollir 7.500 pessetes, que no està gens mal; i pagaren d’entrada tres pessetes les dones i un duro els homens”.

En aquell temps el CD Cuart jugava en segona i tercera categòria regional i fins i tot arribà en una ocasió pujar a primera, la qual cosa es recorda quasi com un “fet històric”. El president era Enric Blat “El Tauter”, d’altres directius i col.laboradors eren Miguel Ayala, Paco Acamer “El Marta”, Baptiste Soliva “El Pimentonero” , José Antonio Soliva, fill de l’anterior, era el massatgista; o Vicent Lacruz “El Querido”, qui també feia de vegades de delegat.

Alguns jugadors del poble que formaven part d’aquell equip encara viuen i ho recorden amb nostàlgia. Fa poc, en el mateix Camp de la Font els hem reunit. Hi acudirem Toni “El Naquerano”; Joan Ramirez i Vicent Gaspar; a més del massatgista, José Antonio Soliva, i el qui fóra delegat, Vicent Marqués. També haviem quedat en acudir-hi Vicent Rausell “Negrín”, Joan Tàpia i Voro Pérez Asensi, de Benifairó, un defensa molt brau, que jugà als dos pobles, igual que Tàpia.

FOTO--2-CD-QUART.1955.-Con-el-entrenador-Basilio-Lamuerte.-En-Benifairó.

CD Quart – En Benifairó amb el entrenador Basilio Lamuerte

 “Un derbi contra l’Esplai que no s’acabà”

Tots coincideixen en que “els partits contra l’Esplai eren els de més ambient i máxima rivalitat (“derbis”)”. Toni “El Naquerano” recorda que en un d’aquells “derbis” anavem guanyant nosaltres per un gol del “Xaparro” (era un extrem menut però molt valent) i en un embolic dins l’àrea em pujaren al llom dos o tres contraris i ens van empatar de forma injusta. Anàrem a protestar a l’àrbitre, que va rebré una patà, i el partit no s’acabà”. Baralles com aquella n’eren prou habituals en els partits de tanta rivalitat.

Vicente Gaspar (hi havia un altre amb el mateix nom, apodat “El Negre”) recorda que “a Moncofa hi hagué un partit que vam eixir fugint de la gent travessat uns camps de cols”. També Ramirez diu que “a Albuixec es va muntar una brega en la que “Xaparro” es va pegar amb dos bessons que jugavem allí. I tinguerem que tancar-se tots dins del vestidor fins que vinguera la Guardia Civil per protegir-nos de la gent i dels jugadors del poble”.

Ramirez afegeix que “fou un partit molt conflictiu i l’àrbitre pità dos penaltis per a que guanyaren els d’Albuixec, quan anàvem nosaltres davant, 0-1. I també diu que “la Guardia Civil parà l’autobús nostre per a que el metge del poble revisara els jugadors de Quart que estavem lesionat, però ens negàrem. Jo estiguí després quaranta dies dolorit de  la patada que vaig rebre”.

“Tangana” contra el Rafelbunyol

I una altra gresca important que es recorda fou al Camp de la Font. Jugaven contra el Rafelbunyol. I el partit acabà molt mal a l’invadir part del terreny de joc la gent per una baralla entre les dues aficions. La Guardia Civil es va vore impotent per frenar la “tangana” impressionant  que és va muntar. “Allí –diu Ramirez- els guanyàrem 0-2 i ací venien predisposats a que, a la més mínima, hi haguera enfrontament”.

També recorda Vicent Marqués que “l’any que vam pujar a primera regional, al camp del Benaguasil, l’àrbitre ens tirà una maneta i així ens ajudà a pujar”.

Però no sols embolics i baralles recorden aquells antics jugadors; també moments agradables i coses simpàtiques. Per exemple, tots aludeixen a que “als quatre cantons del carrer València es posava la pissarra on s’anunciaven els partits i en ocasions, fins i tot, es posava l’alineació”. La pissarra estava penjada en la façana de la casa de Joaquim “El Sardiner”, on també posaven els cartellets del cine de Benifairó. En eixe mateix punt, cada diumenge, es reunien els homens en un rotgle per comentar les incidències del partit jugat a casa o fóra, només arribàven les noticies de com havien quedat. Era curiós vore com Joan Rosario, que era sord-mut, amb gestos, departia amb tots i estava sempre enterat de com havien quedat els partits, tant del Quart com el València CF.

Foto-15- Vicent Marqués i jugadors

Vicent Marqués i jugadors

“Visites del València CF i el Levante UD”

Vicent Gaspar assenyala que “els millors anys foren, tres o quatre entre els que destacaría el que pujàrem a primera regional. Teniem bon equip i en l’estiu es feia un trofen en el que venien a reforçar al Quart jugadors de l’Acero i teniem d’entrenador Josep Veral, que alternava els dos equips”.

També són esdeveniments recordats “aquells partits de festes de Quart, quan venien els reserves del València CF o del Levante UD”. Jugadors de València CF com Pesudo, Padrón, Vila o Macario passaren per Quart i “quan vingué el Levante UD –recorda Vicent Marqués– estigué en la grada el gran jugador holandés Faas Wilkes, que jugà en el València i després en el Levante UD”.

Jugadors del poble i forasters

I per supost, que tots recorden la llarga nòmina de jugadors que passaren per aquell equip als anys 50. Junt als del poble, com Toni “El Naquerano”, Vicent Gaspar, Ramirez, Tàpia, “Negrín”, Vicent “El Negre”, “Xaparro”, José Ramon, Miquel “El Somatró”, o Tomàs i Vicent “El Serrano”, entre d’altres. Vingueren molts de fora que feien més fort l’equip de Quart. La relació seria massa llarga, però tots destaquen Miguelín, d’Estivella, com “el millor que vingué”. I d’ací se’n va anar al Teruel, de superior categòria. També era molt bo un cosí seu, Pepito, també d’Estivella. I d’altre noms importants fóren García, de Borriana, un davanter centre golejador;  Ilidio, Jericano, Coll, Orozco, Flores, Bosch, Vergel, Balsa, “Levadura”, (un porter de Sagunt que encara viu), Xullo, Paulino i Gerardo Forment, d’Almenara; Mangriñán II i Baldayo, de la Vall d’Uixó, Felipe i Peixonet, de Borriana; Pérez Juan, Ortiz, “Totones”, el Xato (porter, també de Sagunt), o Justo, porter emblemàtic de l’Acero, que també jugà ací, a l’igual que Fede, extrem, o Belmonte, central. Com també jugà Jaume Asensi “Polleta”, que del Faura després jugà a l’Acero i Onda, entre d’altres equips de tercera divisió.

FOTO--23.--Plantilla-actual-A.-Quart-

Atlètic Quart – Plantilla temporada 2015/2016

Unió Esportiva Les Valls

En 1959 es va acabar aquella etapa del futbol i pocs anys després se’n va encetar un altra, que no durà molt, en la que es feu un equip entre jugadors dels cinc pobles de Les Valls, que també jugaven al Camp de la Font. El portava l’entrenador Basilio Lamuerte, que havia estat en el CD Quart i era un enamorat del futbol. Ell va dur primer un equip del Port de Sagunt, el  “Porteño” i després passà a anomenar-se US. Les Valls.

En aquell conjunt jugavem, entre d’altres, Baltasar (porter), Micalet, Gomis i Polinyà, tots de Faura; Tobal, M. Asensi i Jaume Ribera, de Quart; Alfredo, Gumbau o Luis, de Benifairó; i “El Catre”, de Quartell, entre d’altres. També hi havia, aleshores, un equip de Quart que només jugava torneigs d’estiu amb jugadors més joves, com ara Miquel “Nogués” (porter), Ximo Gaspar (porter), Tobal, Voro “El Surio”, Pele “El Torra”, junt a d’altres més veterans de les Valls, com Ben Barek, Polinyà o Micalet.

I després d’allò hi hagué un intent als anys 90 (1997), que durà un any o dos, amb equip federat. I ja s’obri un altre parèntesi fins a l’època actual en la que ha tornat, i amb força un nou equip amb el nom d’Atletic Quart.

“Tenim 300 socis i ha sigut un èxit”

Nèstor Albert, que és a l’ensems president del club i entrenador de l’equip, per haver tingut experiencia en altres llocs com a preparador a nivell de planter, diu que “ha sigut un èxit la creació del club, perquè la gent ha reaccionat molt bé, després que fa uns anys hi hagué un intent que no va quallar. I ara tenim quasi 300 socis (paguen una quota de 10 euros i 7 euros els jubilats), més de 60 empreses i comerços de la comarca que col.laboren i dos patrocinadors més importants, un restaurant de Xilxes “l’Alter”, i un despatx d’advocats, Pilar Garnes, de Castelló”.

“També –afegeix- ha sigut fonamental la inversió que ha fet l’ajuntament per acondicionar el camp, que és de terra i estava prou abandonat, ja que feia molts anys que no es jugava”.

I agrega: “En el derbi contra Benifairó eren més de 500 persones dins del camp, prova de que l’afició dels dos pobles s’ha recuperat”. A Benifairó s’ha donat un cas paregut, encara que havien tornat a competir ja fa uns anys, abans que Quart, mentres que a Faura ha tingut més continuïtat.

“Els jugadors són dels cinc pobles –afegeix Néstor- i d’on més en tenim són de Quartell, que entre els de Quart fan el 75% de l’equip, la resta d’altres pobles de les Valls. I per ara va tot molt bé i confiem en que es puga mantenir amb l’ajuda de tots”.

ÀLBUM  DE 23 FOTOS

(Toqueu la foto, en la part dreta, i canviarà a la següent)

 

Comentarios

3 comentarios en “DEL FERRERET AL CAMP DE LA FONT – QUART DE LES VALLS

  1. Hola, moltes gracies per el blog, es molt curios. Si voleu mes informacio, crec que el meu avi, jugá al l’Esplai i crec que al faura, te hara 92 anys crec, segur que li fa il.lusio aportar informacio al respecte.

    Publicado por miguexneox | 1 abril, 2016, 01:34
  2. Hola. Podries fer el favor de dir-nos qui es el teu avi. Gràcies.

    Publicado por La Finestra del Rey | 1 abril, 2016, 10:08

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Estadístiques del blog

  • 156,293 visites

Introduïx el teu correu i rebras noves publicacions.

Únete a otros 213 seguidores

Radio-AAVV

Formulari per a una queixa, consulta o suggeriment

Bustia
Queixes
Album Fotos
Entrevistes
Cultura
Historia
Medi Ambient
Agricultura
Gastronomia
Consum

 Centre-Salut-Faura
Farmacia
Renfe
Cine
Oratge-Faura
Horoscopo
plantas
A %d blogueros les gusta esto: